Activitats entorn de “Miró Místic”

Després del desenvolupament d’una recerca crítica de la història de l’art a través de l’obra de la col·lecció del museu, des d’Es Baluard proposem una sèrie d’activitats entorn del cas d’estudi iniciat aquest any: “Miró Místic”, un nou enfocament del treball de Joan Miró, que va ser presentat en el Observatori sota el títol “Vectors i casos d’estudi de la col·lecció” des del 23 de juny fins a l’1 d’octubre de 2017.

Les activitats són les següents:

 

M. J. Balsach
Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona). És membre del comitè executiu de la càtedra Miró del Grup Internacional d’Investigació Joan Miró. La Càtedra Miró és una iniciativa conjunta de la Fundació Joan Miró i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l’objectiu és aprofundir en l’estudi i la difusió de Joan Miró. La càtedra s’emmarca dues activitats centrals: grup Internacional d’Investigació Joan Miró i curs de postgrau d’Estudis mironians Fundació Joan Miró – UOC. És l’autora de “Joan Miró: cosmogonies d’un món originari 1918-1939″(2007).

Pilar Bonet
Crítica i historiadora de l’art. Doctora en Història de l’Art i llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, on és professora. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements d’investigació, entre els quals destaca el Premi Pilar Juncosa de la Fundació Miró a Palma. És comissària d’exposicions històriques que contemplen l’art d’avantguarda espanyol i també d’altres dedicades a artistes contemporanis, col·labora amb museus i centres d’art contemporani. Premi a la programació artística de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) el 1997, per exposició amb el Premi Espais de 1999 i pels Centres de Producció (ACCA) l’any 2013. És la presidenta de l’Associació Josefa Tolrà (1880-1959), dedicada a la recerca i la difusió del llegat d’aquesta mèdium i artista.

Joan Punyet Miró
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Nova York, ha publicat diferents llibres sobre Joan Miró, entre ells: A l’Voltant de Miró, 2014 i Miró and Music, 2017. És coautor al costat de Joan Gardy Artigas del catàleg raonat Ceràmiques. Miró – Artigas en 2007. Ha estat col·laborador i assessor de múltiples exposicions. Recentment ha comissariat “Pablo Picasso-Joan Miró. Història d’una amistat “a Can Prunera, Sóller. Està al capdavant de Successió Miró i és membre de l’Associació per a la defensa de l’obra de Miró (ADOM), patró de la Fundació Joan Miró de Barcelona, de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i de la Fundació Mas-Miró, Mont-roig del Camp.

Marisa Delgado Gómez
Diplomada en Ciències de l’Educació, Pedagoga Sistèmica, Consteladora Familiar i Terapeuta. És la directora de La Flor de la Vida, un centre holístic que ofereix classes de ioga, pilates i tai-txi, on es programen xerrades, tallers i cursos de temes relacionats amb el desenvolupament personal i humanístic.

 

MIRÓ MÍSTIC: MANIFEST

– Pels somnis i les al·lucinacions en què estats alterats de consciència porten a realitats paral·leles. Per aquestes imatges que veia a la paret en les èpoques de pobresa extrema, els viatges etèrics a través de la pintura, la capacitat d’extreure l’essència, des d’aquest no-lloc, i revelar-nos missatges que canviaren la manera de veure el món i l’art.

– Per l’inconscient individual i col·lectiu i l’ambigüitat dels símbols: Carl G. Jung, Sigmund Freud, André Masson, André Breton i la força del surrealisme.

– Pel gest com a acte xamànic de creació, que ja es practicava amb un caràcter ancestral i en les accions pictòriques d’artistes coneguts i desconeguts, dels artistes mediúmics a Marcel Duchamp -qui donà a conèixer l’automatisme a Nova York. Per la transcendència d’adoptar-lo de manera callada i eficaç, pintant cap endins.

– Per la relació amb les religions, el culte a la terra dels pobles primitius, els místics espanyols, el buit tibetà, la sonoritat obscura i la ingravidesa del zen, el sufisme, l’akash i les empremtes de les dones, les llunes i les deesses.

– Per la llum i el color amb què representà l’ésser entre la terra i el cel.

– Per l’alquímia dels materials, la metamorfosi dels objectes i la seva gravitació, el color dels somnis, l’ús de codis ascensionals i les nits expandides.

– Pels astres, les constel·lacions, l’afirmació de l’ànima humana diluïda en la seva immensitat i el desdoblament del temps.

– Per escriure a un amic tot expressant: «Crec en les forces obscures».*

 

 

* “I Believe in obscure forces” en Rowell, M. (ed.). Selected Writings and Interviews. Nueva YorK: Da Capo Press, 1992. p.275.

Compartir
Categories
Cultural
Etiquetes
-
9 de gener de 2018 → 25 de gener de 2018