Conversatori entre M. J. Balsach i Pilar Bonet sobre l’obra de Joan Miró i l’artista com a mèdium

• Dia: 25 de gener de 2018
• Hora: 19: 00h
• Espai: Auditori
• Activitat gratuïta

Després del desenvolupament d’una investigació crítica de la història de l’art a través de l’obra de la col·lecció del museu, des d’Es Baluard proposem un seguit d’activitats al voltant del cas d’estudi iniciat el 2017: “Miró místic”, un nou enfocament del treball de Joan Miró, que va ser presentat a l’Observatori sota el títol “Vectors i casos d’estudi de la col·lecció” des del 23 de juny fins l’1 d’octubre de 2017.
Entre les activitats previstes de “Miró Mistic” s’inclou el conversatori entre les dues professores, Pilar Bonet (Universitat de Barcelona) i M. J. Balsach (Universitat de Girona) sobre l’obra de Joan Miró i l’artista com a mèdium.

M. J. BALSACH

M. J. Balsach és professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona).

És membre del comitè executiu de la càtedra Miró del Grup Internacional d’Investigació Joan Miró. La Càtedra Miró és una iniciativa conjunta de la Fundació Joan Miró i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l’objectiu és aprofundir en l’estudi i la difusió de Joan Miró. La càtedra s’emmarca dues activitats centrals: grup Internacional d’Investigació Joan Miró i curs de postgrau d’Estudis mironians Fundació Joan Miró – UOC.

És l’autora de “Joan Miró: cosmogonies d’un món originari 1918-1939″(2007).

PILAR BONET 

Pilar Bonet és crítica i historiadora de l’art. Doctora en Història de l’Art i llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, on és professora. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements d’investigació, entre els quals destaca el Premi Pilar Juncosa de la Fundació Miró a Palma.

És comissària d’exposicions històriques que contemplen l’art d’avantguarda espanyol i també d’altres dedicades a artistes contemporanis, col·labora amb museus i centres d’art contemporani. Premi a la programació artística de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) el 1997, per exposició amb el Premi Espais de 1999 i pels Centres de Producció (ACCA) l’any 2013. És la presidenta de l’Associació Josefa Tolrà (1880-1959), dedicada a la recerca i la difusió del llegat d’aquesta mèdium i artista.

MIRÓ MISTIC: MANIFEST

– Pels somnis i les al·lucinacions en què estats alterats de consciència porten a realitats paral·leles. Per aquestes imatges que veia a la paret en les èpoques de pobresa extrema, els viatges etéricos a través de la pintura, la capacitat d’extreure l’essència, des d’aquest no-lloc, i revelar-nos missatges que van canviar la manera de veure el món i el art.
– Per l’inconscient individual i col·lectiu i l’ambigüitat dels símbols: Carl G. Jung, Sigmund Freud, André Masson, André Breton i la força del surrealisme en ell.
– Pel gest com a acte xamànic de creació, que ja es practicava amb un caràcter ancestral i en les accions pictòriques d’artistes coneguts i desconeguts dels artistes mediúmnicos a Marcel Duchamp -qui va donar a conèixer l’automatisme a Nova York. Per la transcendència d’adoptar-se de manera callada i eficaç, pintant cap a dins.
– Per la relació amb les religions, el culte a la terra dels pobles primitius, els místics espanyols, el buit tibetà, la sonoritat fosca i la ingravidesa del zen, el sufisme, el Akash i les petjades de les dones, llunes i deesses .
– Per la llum i el color amb què va representar l’ésser entre la terra i el cel.
– Per l’alquímia dels materials, la metamorfosi dels objectes i la seva gravitació, el color dels somnis, l’ús de codis ascensionals i les nits expandides.
– Pels astres, les constel·lacions, l’afirmació de l’ànima humana diluïda en la seva immensitat i el desdoblament del temps.
– Per escriure a un amic expressant: «Crec en les forces fosques». *
* “I Believe in Obscure forces” en Rowell, M. (ed.). Selected Writings and Interviews. Nova York: Da Capo Press, 1992. p.275.