FICAE [nòmada] La malatia i les seves pèrdues: mirades cinematògràfiques

• Dia: 5 de desembre de 2017
• Hora: 19:00h
• Espai: Auditori
• Activitat gratuïta

Inauguram a Es Baluard la tercera edició de FICAE (Festival Internacional de Curtmetratges i Art sobre Malalties) organitzat per la Universitat Politècnica de València. És un dels compromisos clars que manté el museu, amb objectiu de fer feina en llocs i àmbits socials diversos, i en aquest cas amb aspectes vinculats a la línia d’art i salut. FICAE, amb qui venim col·laborant de forma regular és un festival, de caràcter temàtic, que té per objectiu fomentar la sensibilització i consciència social sobre la malaltia com a procés de vida, així com desestigmatitzar certes malalties per mitjà de visions que van més enllà del prejudici  del desconeixement.

El dimarts dia 5 de desembre a les 19:00h, en la jornada d’obertura i presentació de FICAE [nòmada] es projectaran els curtmetratges del programa “Zona inestable. Videoart, assaig i experimentació”, precedits per la intervenció de la psicòloga d’EPSAL, Espai Psicologia i Salut, Sonia Justo.

Selecció de curtmetratges:

Confident (Confident), Karen Akerman / Miguel Seabra Lopes, Brasil, 13 ‘

Part de l’experiència personal del director. Les constants repeticions de les accions tallen o dificulten la continuïtat narrativa, i funcionen com a al·legoria del trastorn i la irracionalitat mental que pateix. Un trastorn potser provocat per la una falta identitat personal i de posicionament en la societat. La família, religió, amor i sanitat, semblen els 4 pilars que mai va poder construir amb solidesa i que li fan ara ser vulnerable al seu entorn, al que extern. Recorda al cinema avantguardista dels anys 20 i a l’estètica i maneres de la Nouvele Vague amb aquesta llibertat tècnica i artística reivindicant en contra de les estructures clàssiques del llenguatge cinematogràfic imposades per les grans majors.

 An (ti) thesis, Alice Aires, Regne Unit, 2016, 5 ‘

Un film abstracte que aprofundeix sobre la transformació i el creixement personal. Pel que sembla l’autor parteix d’una experiència personal relacionada amb la depressió, i la metaforitza com una caixa que ens manté allunyats del nostre entorn i creativitat. A través de la pintura i la dansa, trobarà una sortida a aquest embolcall, en un món ple de mística, color i moviment.

Gimp Gait (EUA, 2016), de Pioneer Winter i Tabatha Madra, 6 ‘

Videodansa / performance entre Marjorie, amb paràlisi cerebral i Pioneer, un ballarí d’extraordinària harmonia corporal en el qual s’explora la vida privada i pública dels subjectes. Reflexiona també sobre com la perspectiva de l’espectador pot intentar controlar o donar forma o tenir algun tipus de poder sobre qui són els protagonistes i com haurien d’actuar. Gimp és el fet de catalogar a una persona com feble o incapacitada i Gait la manera o l’estil en què algú camina. El vídeo planteja a l’espectador com un joc de similituds i diferències entre els dos cossos i actituds.

 Psychoanimalja, Isabela Chamczyk (Polònia, 2015), 7 ‘

Pertany a una sèrie de vídeos que relacionen malalties humanes amb comportaments animals (els quals no pateixen cap tipus de malaltia). És més aviat un símil associatiu. El text barreja informació amb apreciacions personals, interpretat per la mateixa directora.

 Sensitive, Anaïs Morisset, àlies Ut Barley Sugar, (França, 2016), 4 ‘

Aquest curt és sobre el canvi, un cos en transformació, el cos d’una dona (no es tracta només dels períodes de la menstruació … hi ha diverses interpretacions possibles). Sensitive és també una representació mental d’un sentiment que podria ser obsessiu o anecdòtic: la impressió de no estar en el cos que toca.

 Sneeze, Yunjin La-mei Woo, (EUA, 2015), 5 ‘

Sneeze, que significa “esternut”, explora el símptoma estigmatitzat del refredat comú -la expulsió involuntària de l’aire i del líquid corporal- com a al·legoria de ruptures socials que podrien intervenir en la resistència infecciosa. Es barregen imatges de valor educatiu de la Guerra Freda que promovien la higiene personal com una “guerra contra els gèrmens”, amb imatges que creen explosions. La peça subestima estèticament la fantasia moderna de separació i aïllament entre els “sans” i els “malalts “.

 Those DrawnAlive, de Jukka-Pekka Jalovaara (Finlàndia, 2014), 7 ‘

Poema visual de caràcter personal que tracta sobre la foscor, el canvi estacional i el desgast que ocasiona el pas del temps. Acompanyat d’uns versos poètics, les cares i els elements es fusionen (utilitza la tècnica del morfing) com absorbits per la mateixa foscor i pena, com condemnats a l’envelliment, el deteriorament i la mort. Aquest mal es materialitza a partir de la figura de l’actor d’espagueti western Lee Van Cleef, alguna cosa que frega gairebé l’absurd entre la reflexió que imposen la banda sonora i les imatges.

FICAE és un festival de cinema i art que fomenta la sensibilització, la consciència social sobre la malaltia com a procés de vida i ajuda a trencar l’estigma que moltes malalties pateixen.

FICAE [nòmada] té com a objectiu portar a d’altres llocs i públics els curtmetrtages presentats en cada edició, i alhora vincular centres d’art, associacions de pacients, agentssanitaris i cineastes. En aquestes jornades es creen espais de debat i reflexió abordant la temàtica de la malaltia i la pèrdua des de múltiples perspectives.