Vectors i casos d’estudi de la col·lecció

Lloc: Observatori

Aquesta sèrie de revisions i anàlisis dels vectors i casos d’estudi plantejats des de la nova presentació de la Col·lecció permanent del museu es presenta a partir del 14 de juny com una fórmula oberta i orgànica. L’espai s’ha concebut com una zona d’aprofundiment, investigació i mediació a partir de la museografia ubicada a la planta principal d’Es Baluard on es desenvolupa, a través de diversos estadis, un recorregut crític per les pràctiques artístiques locals, nacionals i internacionals que arrenca en l’academicisme vuitcentista de proximitat vers el paisatge natural de Mallorca i s’expandeix en diferents etapes i estils per situar-nos en alguns dels discursos de la contemporaneïtat que analitzen aquest esdevenir entre la subversió del paisatge i la recerca de l’equilibri estètic i social.

El museu és un dispositiu obert en el que és possible indagar en les lectures proposades per les històries de l’art i mostrar noves metodologies d’aproximació a les mateixes qüestionant constantment i proposant nous enfocaments i vessants. En els marges de la centralitat, des de la perifèria, sorgeixen doncs línies convergents i divergents, la possibilitat d’aprofundir en combinacions d’obres a partir de l’absència d’altres.

Aquesta revisió expositiva dels fons del museu configura una disposició a partir d’una genealogia que vectoritza lectures dogmàtiques, alternatives i casos d’estudi inèdits. Aquest treball des de la fissura, els marges i el qüestionament de la història de l’art oficial i canònica fa necessari desglossar i analitzar més en profunditat en el Observatori els vectors i els casos d’estudi proposats a la planta 0. Així a partir dels vectors de paisatge i gènere presents en el recorregut expositiu ens detenim en casos d’estudi específics com el de «Dones Dadà» amb les aportacions de Semiramis i Susana Blas, el cas d’estudi de gèneres i transgèneres amb la visió LGTBIQ a la col·lecció de Juan Ramón Barbancho, la figura desconeguda de l’artista Katy Bonnín i un nou enfocament del treball de Joan Miró des d’allò que hem denominat mística.

A través d’aquest espai pilot per als interrogants i els debats, els dubtes i les troballes s’atorguen les eines als diferents interlocutors i usuaris donant lloc al que hem anomenat «Tutorials apòcrifs», que prendran com a base els casos d’estudi proposats en aquesta presentació i les línies que vectoritzen certes propostes de lectura creuada.

Compartir
Categories
Cultural
Etiquetes
-
23 de juny de 2017 → 1 d'octubre de 2017
Multimèdia: