Col·lecció

Sobre la col·lecció

La col·lecció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma inclou més de 600 obres datades entre el final del segle XIX i l’actualitat, de manera que la responsabilitat patrimonial és un dels seus fonaments clars i la base primordial de la institució.

Els principals artistes i moviments que han confluït i conflueixen a les Illes Balears, posats en relació amb els contextos artístics nacional i internacional, suposen un corpus ric, complex i en evolució contínua que va prendre forma des de la primera presentació de la col·lecció el 30 de gener de 2004, data d’inauguració d’Es Baluard.

De llavors ençà, el nucli inicial dels fons del museu ­format per la donació i el dipòsit d’obres de la Fundació d’Art Serra, juntament amb les obres dipositades per l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears­ s’ha vist incrementat gràcies a l’ingrés d’obra en règim d’adquisició, donació i cessió temporal per part d’artistes, col·leccionistes i entitats, a qui hem d’agrair sobre manera la seva col·laboració i generositat.

En primera instància, es manifesta el discurs evolutiu de la història de l’art reconeguda. Una construcció que parteix, en el nostre cas, del modernisme pictòric i la renovació del gènere del paisatge a l’Estat espanyol, però que incideix en la importància de Mallorca en el seu desenvolupament. Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Joaquín Sorolla, Antoni Gelabert i Tito Cittadini, són alguns dels artistes clau d’aquest període, comprès entre el final del segle XIX i la dècada de 1930; al seu costat, dues creadores, Pilar Montaner de Sureda i Norah Borges, vinculades als corrents artístics i literaris de l’època.

Mentrestant, els primers anys del s. XX són el testimoni del sorgiment a Europa dels diversos moviments d’avantguarda que es rebel·laren davant l’hegemonia de l’art figuratiu occidental, un estat de crisi cultural acrescut després de la Primera Guerra Mundial i que va continuar propugnant, a les dècades de 1940 i 1950, el qüestionament de l’objecte artístic. Entre els artistes representats hi ha María Blanchard, Wifredo Lam, Fernand Léger, André Masson, Roberto Matta, Joan Miró, Robert Motherwell, Jorge Oteiza, Picasso, Juli Ramis i Antoni Tàpies, entre d’altres.

Nova figuració, pop, minimalisme, art conceptual… són només algunes de les tendències sorgides a partir dels seixanta en endavant, un període en el qual les transformacions socials i culturals se succeeixen i que posteriorment es va etiquetar com a «postmodernista». Erwin Bechtold, Joan Brossa, Erró, Juan Genovés, Hans Hartung, Rebecca Horn, Antoni Miralda, Pablo Palazuelo, Antonio Saura i Rafael Tur Costa, per exemple, antecedeixen a la nova generació de pintors reconeguts: Miquel Barceló, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Maria Carbonero, Ramon Canet, Luis Gordillo, Anselm Kiefer, Juan Uslé…

La gran diversitat de llenguatges configuren l’escena artística actual: Lida Abdul, Marina Abramović, Pilar Albarracín, Christian Boltanski, Daniel Canogar, Toni Catany, Ñaco Fabré, Mónica Fuster, Alberto García-Alix,     Imi Knoebel, Núria Marqués, Jorge Mayet, Joan Morey, Michael Najjar, Marina Núñez, Bernardí Roig, Francisco Ruiz de Infante, Amparo Sard, Antoni Socías i Nicholas Woods són alguns dels exponents d’aquesta evolució i de la permeabilitat i obertura envers nous discursos i investigacions del llenguatge. Ens interessen els noms, òbviament reconeguts en el sistema de l’art, però també els intersticis i significants de les obres per les quals estan representats.

Els fils que s’entrecreuen en aquesta lectura evolutiva permeten observar les llacunes i fissures i obrir nous debats crítics més enllà dels discursos hegemònics de la història de l’art. La nostra voluntat és contribuir a la construcció d’aquestes noves maneres d’analitzar i preservar el patrimoni material i immaterial, sempre atents al passat i sense deixar de mirar el futur.

En alguns casos, les imatges de les obres no es reprodueixen per qüestions de drets d’autor.

 

Política d’ingressos: compra, dipòsit i donació 

Una de les premisses d’Es Baluard és fomentar el coneixement de l’art en  general a través de la Col·lecció. Una col·lecció que, des que es va crear, ha disposat de l’aportació inestimable dels patrons de la Fundació Es Baluard, l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i la Fundació d’Art Serra, complementada amb l’aportació d’artistes, col·leccionistes i entitats que han realitzat dipòsits i donacions, juntament amb la compra d’obres portada a terme per la Fundació Es Baluard des que es va inaugurar el 2004. Parlem, doncs, d’un corpus, una col·lecció de col·leccions que ha d’avançar i reblir les llacunes entre períodes, les actituds creatives i les peces significatives.

El creixement i desenvolupament de la col·lecció es realitza mitjançant l’assessorament de la Comissió d’Adquisicions, formada per experts externs i del museu, que es reuneix amb una periodicitat anual per valorar i proposar noves incorporacions d’obra a través de la compra, el dipòsit o la donació.

El dipòsit, per un període mínim de 4 anys preferiblement, i la donació d’obres, són les dues fórmules contractuals habituals –de transmissió gratuïta– que el museu estableix per a l’ingrés a la col·lecció; la compra d’obra està supeditada a la dotació econòmica existent en el pressupost anual del museu.

Les propostes poden enviar-se a l’atenció de la Direcció del museu via postal o a través del correu electrònic (registre@esbaluard.org) i han d’incloure una carta de presentació, informació detallada de les obres, imatges en color, l’estimació econòmica i el valor, com també qualsevol altra informació rellevant que es pugui prendre en consideració.

 

Sol·licitud de préstecs

La col·lecció d’Es Baluard conté més de 600 obres que daten des del final del segle XIX fins a l’actualitat i inclouen pintura, escultura, fotografia, vídeo, instal·lació i obra sobre paper. La política de préstec d’obra del museu es basa en l’accés públic a la col·lecció amb l’objectiu de promoure el coneixement i la difusió de l’art.

La petició formal de préstec, que ha de contenir tota la informació sobre l’entitat organitzadora, l’exposició i les obres que se sol·licitin, s’ha de remetre a l’atenció del director/a del museu via postal o a través del correu electrònic (Àrea Artística/Departament de Conservació: registre@esbaluard.org).

Cal enviar la sol·licitud amb un mínim de 6 mesos d’antelació a la data de la inauguració de l’exposició per tal que es valori (9 mesos en el cas de préstecs internacionals). Qualsevol sol·licitud rebuda en un termini inferior als 6 mesos a la inauguració de l’exposició es registrarà, tot i que es pot refusar per manca de temps. La petició la valorarà la Direcció del museu i es presentarà davant la Comissió Executiva perquè sigui aprovada. Una vegada aprovat el préstec, la gestió dels documents i les necessitats de l’obra es coordinaran des del Departament de Conservació.