Alfredo Jaar

Santiago de Xile, 1956

Artista, arquitecte i director de cinema, viu i treballa a Nova York, ciutat on resideix des de l’any 1982. Creador socialment compromès, denuncia el distanciament entre els països desenvolupats i els d’Àsia, l’Amèrica Llatina i especialment Àfrica, des d’un discurs més poètic que combatiu. Atret pel món de la informació, plasma la indiferència dels mitjans de comunicació vers el països més pobres.

Vídeo, escultura, fotografia, intervencions en espais públics o instal·lacions són els diferents suports que utilitza per dur a terme les seves obres inspirades en les situacions socials, la poesia, el cinema… i així concebre models de pensament, tal com ell mateix defineix les seves obres. Àfrica a través de projectes com The Rwanda Project (realitzat entre els anys 1994 i 2000) i Emergencia (1998), les polítiques restrictives de la immigració a països europeus com Finlàndia (One Million Finnish Passports, 1995), la invisibilitat dels indigents (Lights in the City, Montreal, 1999) són només alguns dels temes en els quals Jaar ha profunditzat al llarg de la seva extensa trajectòria. Entre les seves intervencions públiques destaquen A logo for America (1987), que va tenir lloc a Times Square (Nova York); Playground (1999), realitzada a Sant Boi (Barcelona); La geometria de la memoria, instal·lació vinculada al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos a Santiago de Xile (2010) o Park of the Laments, un projecte de l’Indianapolis Museum of Art (Indiana), realitzat el 2010.

Ha participat a la Biennal de Venècia els anys 1986, 2007 i 2013 (representant a Xile), Biennal de São Paulo (1987, 1988), Biennal de Sydney (1990), així com també a la Documenta de Kassel (1987, 2002). La seva obra ha estat objecte d’un extens nombre d’exposicions a diversos països: New Museum of Contemporary Art (Nova York, 1992), Whitechapel Gallery, (Londres, 1992), Museum of Contemporary Art of Chicago (1992), Moderna Museet (Estocolm, 1994), Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona) i Koldo Mitxelena, Sant Sebastià (ambdues el 1998), la Fundación Telefónica, Santiago de Xile (2006), Musée des Beaux Arts (Lausana, 2007) i Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2009) entre d’altres.

Guardonat amb el Premio Extremadura a la Creación (2006) i el Premio Nacional de Artes Visuales de Chile (2013), la seva obra forma part de col·leccions públiques i privades a nivell internacional com, per exemple: Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Lleó), Artium de Álava (Vitòria), Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Tate (Londres), Centre Pompidou (París) The Art Institute of Chicago, Louisiana Museum of Modern Art (Humlebæk, Dinamarca), Daros Latinamerica (Zuric, Suïssa) i Museum of Contemporary Art (Los Ángeles, Estats Units).

Obres a la col·lecció