Antoni Gelabert

Palma de Mallorca, 1877 – Deià, Mallorca, 1932

A causa de la seva situació econòmica, mai no va poder dedicar–se per complet a la pintura, encara que això no impedeix que es converteixi en un dels pintors mallorquins més importants de finals del segle XIX i del primer terç del XX. La seva obra, de caràcter modernista, oposada a l’academicisme, experimenta una evolució estilística fruit dels seus viatges a Barcelona, on entra en contacte amb el modernisme, i a París, on assimila el simbolisme, el corrent sintetista i el neoimpressionisme. També són importants les influències d’artistes que resideixen a l’illa: Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, William Degouve de Nuncques i H. Anglada–Camarasa. La temàtica abraça els paisatges mallorquins de Sóller, Deià, Pollença, marines,  retrats, i els paisatges urbans de la ciutat de Palma. Exposa per primera vegada a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid  (1901) i a Barcelona realitza la seva primera individual a la Sala Parés (1902). No és fins al 1904 que té lloc la mostra celebrada al Círculo Mallorquín de Palma, la qual suscita diversitat d’opinions sobre la seva obra. El reconeixement no li arribà fins després de la seva mort.