Chema Alvargonzález

Jerez de la Frontera, 1960 - Berlín, 2009

Com a artista multidisciplinar, emprèn les seves propostes creatives entre Berlín i Barcelona, ciutats on va residir fins a la seva mort el 2009. Estudia pintura i multimèdia a l’Escola Massana de Barcelona (1985-1988) i posteriorment a la Universitat de Belles Arts de Berlín (1989-1992), on realitza un màster de Belles Arts Multimèdia (1992-1993) amb Rebecca Horn com a professora.

Amb una obra de marcat caràcter conceptual, el seu treball alterna sobretot la fotografia, les instal·lacions i l’escultura. Les intervencions en edificis, les instal·lacions amb neons i les caixes de llum són alguns dels suports que Alvargonzález fa servir per presentar el seu treball, sempre al voltant d’un eix comú: llum-paraules-formes-arquitectura-espectador. Rere la seva obra sempre hi ha un procés d’investigació profund, amb referències a la sociologia, la filosofia o l’antropologia. Els espais urbans i el paper de l’home a la societat actual constitueixen preocupacions fonamentals d’aquest artista a partir de les quals experimenta amb la llum natural o artificial. La llum ha desenvolupat un paper important a la seva producció artística, la utilitza com a mitjà per reflexionar sobre la societat actual i el devenir humà. L’artista ha declarat que parteix de la intuïció entesa com la «llum que il·lumina camins que romanien obscurs».

Ha estat fundador dels tallers GlogauAIR, on resideixen i treballen temporalment artistes internacionals al barri berlinès de Kreuzberg. Ha realitzat instal·lacions a les façanes d’edificis tan emblemàtics com l’Ambaixada Espanyola de Berlín (1992), l’Aeroport de Munich (2000), l’Ambaixada Suïssa a Berlín (2001), l’Estació Central de Milà (2003), l’Hotel Amister de Barcelona i l’edifici de Telefònica de Madrid (2007). La seva obra ha estat exposada en nombrosos centres d’art: Casal Solleric (Palma de Mallorca, 2001), CaixaForum (Barcelona, 2002), Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (2003), Museo de Arte Contemporánea de Vigo (2008), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2008) i Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 2011), entre d’altres. La seva obra forma part de les col·leccions de museus i entitats com, per exemple, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Centro de Arte Contemporáneo de Málaga, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Tenerife Espacio de las Artes o la Fundación Aena.