Viu i treballa a Madrid. Estudia Ciències de la Imatge a la Universidad Complutense de Madrid i obté el màster d’Art amb l’especialització de Fotografia a la New York University/International Center for Photography, Nova York. Des dels seus inicis treballa combinant fotografies i projeccions de llum que fan referència al cos humà per analitzar-ne el comportament a través de fragments visibles com el rostre i les mans o mitjançant l’exposició de la seva construcció interna partint d’imatges de cèl·lules, sempre utilitzant suports neutres com el metacrilat, la fibra òptica o les projeccions de llum.
Els projectes i investigacions artístiques de Daniel Canogar tracten la relació establerta entre l’home i la tecnologia i reflexionen sobre com aquesta tecnologia condiciona la nostra manera de relacionar-nos amb el món i amb el nostre propi cos. Les seves instal·lacions més recents es creen a partir del reciclatge de material tecnològic de rebuig, com cables telefònics i elèctrics o cintes de vídeo i DVD, per desenvolupar la seva investigació sobre la vida limitada del mitjà tecnològic i possibilitar la reanimació de tot aquell material de rebuig, concebut com a símbol de la nostra cultura, que esdevé memòria col·lectiva.
La seva prolífica carrera inclou diverses publicacions i assaigs sobre l’arquitectura de la imatge, fotografia contemporània i nous mitjans artístics, a més d’una extensa participació en projectes expositius tant a Espanya com a l’estranger: Fundación Arte y Tecnología de Madrid (1995), Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona (2002), Fundación Telefónica, Madrid (2003), Centre d’Art La Panera, Lleida (2005), Fundació “Sa Nostra”, Eivissa, Ciutadella-Maó, Palma (2006), CAC Málaga (2007), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2008), Casal Solleric, Espai Quatre, Palma (2010), Museum of Natural History of New York (2009), Neues Museum Weimar, Alemanya (2011), i Fundación Canal de Isabel II, Madrid (2011), entre d’altres.
La seva obra és part integrant de les col·leccions permanents de museus i entitats com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Artium de Álava, Vitòria, el Musée d’art contemporain de Lió, el Museo de Arte Contemporáneo de Gas Natural Unión Fenosa, la Corunya, el Fonds national d’art contemporain, París, el Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Lleó, i la Col·lecció Helga de Alvear.
E.B.
