Don Kunkel

Plainfield, Nova Jersey, EUA, 1933

Don Kunkel arriba per primera vegada a Eivissa el 1958, després de viatjar per diverses ciutats europees −Barcelona, Londres i París− i residir a Lima (Perú), on tenia l’estudi i un taller d’obra gràfica. Artista format en la pintura i el dibuix al natural, Kunkel és reconegut per la seva aportació al camp de l’obra gràfica i pel seu paper en l’activació d’Eivissa com a centre artístic durant els anys seixanta i setanta, juntament amb el nord-americà Carl van der Voort (Fort Myers, Florida, 1928 – New Haven, Connecticut, 2004) i la seva galeria dedicada a l’art contemporani.

El seu domini tècnic en el camp de l’estampació, la serigrafia en concret, promou la col·laboració amb el Taller Ibograf, espai dedicat a l’edició d’obra gràfica i lligat a la Galería van der Voort, en la qual Kunkel exposa de manera regular. Vinculat al taller des del 1967, assumeix la direcció tècnica entre el 1970 i el 1976. En aquests moments, la relació i el treball en comú amb els creadors que van arribant a l’illa i altres que hi pertanyen des dels seus orígens evidencia un moment especial, energètic i ple de camaraderia al voltant de la pintura i l’obra gràfica; entre d’altres, Erwin Bechtold, Rafael Tur Costa o Antoni Marí Ribas «Portmany».

Ja als anys vuitanta, reprèn el contacte amb el seu país d’origen. Estableix l’estudi a Pennsilvània el 1985 i manté la seva residència a Eivissa fins al 1989, any en què s’instal·la definitivament a New Haven (Connecticut), on resideix en l’actualitat.

L’obra de Don Kunkel es desenvolupa, principalment, al voltant de l’abstracció. Després d’una etapa inicial de caràcter figuratiu, a la dècada de 1960 adopta una figuració subtil basada en formes sinuoses i una senzillesa compositiva que desemboca en l’abstracció geomètrica, eix de la seva obra de llavors ençà. Kunkel articula un llenguatge propi, sistemàtic i minuciós, basat en la linealitat, la simetria i l’ordre racional; un estil vinculat a les pràctiques constructivista i minimalista i caracteritzat per l’experimentació pel que fa al suport −paper i cartó, principalment−, un element transformat en «matèria pictòrica» que potencia la tridimensionalitat. A partir dels anys vuitanta, Kunkel s’aparta de l’ordre i la simetria i el volum adquireix més protagonisme a les seves composicions, centrades en la investigació entorn de l’espai.