Erwin Bechtold

Colònia, Alemanya, 1925

Viu i treballa a Eivissa. El 1949 acaba els estudis com a mestre impressor, però abandona aquest ofici per dedicar-se al món de l’art i es trasllada a París, on treballa amb Fernand Léger. A la capital francesa projecta un viatge breu a Barcelona que es convertirà en una estada duradora. El 1954 descobreix Eivissa, illa que esdevindrà el seu futur lloc de residència, encara que sense interrompre les seves relacions amb Barcelona ni amb els centres artístics europeus. En aquella època, Eivissa és el lloc de trobada d’artistes i intel·lectuals d’arreu del món, i és allà on funda el grup Ibiza 59. El 1957 participa en la llegendària exposició «Eine neue Richtung in der Malerei» («Una nova direcció en la pintura»), a la Kunsthalle Mannheim, Alemanya, en la qual es troba per primera vegada amb els pintors alemanys de la seva generació. Al començament dels anys seixanta fa pintures amb formes orgàniques que provoquen un intens debat públic a Alemanya, unes formes que abandona el 1966, quan utilitza per primera vegada elements geomètrics als seus treballs.

L’any 1987 comença a treballar la relació angle/superfície/espai, que ha continuat fins avui. Entre altres distincions que ha rebut, destaquen el primer premi FAD 1961, la menció del premi Joan Miró 1973 a Barcelona i el premi de la VI Biennal d’Eivissa 1974. Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona (1979), a la Llonja de Palma (1994), al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (1995), a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2005) i al Centro de Arte y Naturaleza d’Osca (2008), entre d’altres. La seva obra és present a museus nacionals i internacionals com ara la Fundació Joan Miró de Barcelona, l’IVAM de València, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el Ludwig Museum de Colònia i la Tate Collection de Londres.