Hans Hartung

Leipzig, Alemanya, 1904 – Antibes, França, 1989

Estudia a la Hochschule für Bildende Künste Dresden (1925-1926) i a Munic (1928). Abandona els estudis perquè sent que no li deixen desenvolupar plenament la seva creativitat i es dedica a viatjar per Europa. Entre el 1933 i el 1934 viu a Menorca, on es construeix una casa taller fins que és expulsat de l’illa perquè l’acusen erròniament d’espia. Es trasllada a Berlín, però amb la instauració del nazisme s’acaba instal·lant a París, on coneix Kandinsky, Mondrian, Calder, González, Miró i Hélion, entre d’altres. La seva determinació de lluitar contra el nazisme el porta a entrar a la Légion Étrangère de França. Després de la Segona Guerra Mundial és reconegut com un dels grans artistes de l’abstracció. El 1947 i el 1948, la Galerie Lidia Coti de París revisa la seva obra des del 1922. Aquestes exposicions mostren una obra primerenca totalment vinculada als debats artístics que hi ha entre els intel·lectuals del moment. L’experimentació l’acompanya durant tota la vida, i utilitza diverses tècniques que renoven la idea de l’acte de pintar. Entre el 1955 i el 1964 participa en la Documenta de Kassel. Rep el  premi de la Guggenheim Foundation (1956), li atorguen el premi de pintura de la Biennal de Venècia (1960) i es converteix en membre de l’Académie des Beaux-Arts de París l’any 1977. El 1973 s’instal·la a Antibes, on mor el 1989.

Ha estat objecte d’exposicions al Palais de Beaux-Arts de Brussel·les (1954), la Galleria Civica d’Arte Moderna de Torí (1956, 2000), el Musée National d’Art Moderne de París (1969), el Metropolitan Museum of Art de Nova York (1975-1976) i l’Aichi Prefectural Museum of Art de Nagoya, Japó (1999). És present en col·leccions públiques i privades com les del Museum of Contemporary Art, el Solomon R. Guggenheim Museum i el Metropolitan Museum of Art (Nova York), la Tate Collection (Londres), la Neue Nationalgalerie (Berlín), el Museum Ludwig (Colònia), el Moderna Museet (Estocolm) i el Centre Pompidou (París).

Obres a la col·lecció