Helena Almeida

Lisboa, 1934

Viu i treballa a Lisboa. Després d’estudiar Belles Arts a la capital portuguesa, el 1964 marxa a París, on s’interessa per l’abstracció i la fotografia. El procés creatiu, es basa en sistemes senzills de sòbria eficàcia però amb una forta càrrega poètica, pren el seu cos, sencer o fragmentat com a objecte, i elimina qualsevol límit entre disciplines artístiques com la performance, la pintura o el vídeo. D’una manera constant, juntament amb aquestes vies creatives, fa ús de la fotografia com a conjugació de totes aquestes expressions.

Ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Photo España 2003 i el Premi Extremadura a la Creació 2008 de la Junta de Extremadura i l’any 2005 representà Portugal a la Biennal de Venècia. Ha exposat a la Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa, 1983 i 1987), a la Fundação Serralves (Porto, 1995), al Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostel·la, 2000), al Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, (Badajoz, 2000), al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 2005) o a la Fundación Telefónica (Madrid, 2008), entre d’altres.

La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades com la Colecção Berardo (Lisboa), Tate (Londres), Hara Museum of Contemporary Art (Tòquio), Contemporary Art Museum of Chicago, Bibliotheque National de France (París), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Fundación Helga de Alvear (Càceres), entre d’altres.

Obres a la col·lecció