Joan Miró

Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Després de realitzar estudis de comerç, estudia entre el 1912 i el 1915 a l’Escola d’Art de Francesc de Galí de Barcelona i assisteix a classes de dibuix de model al natural al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. El 1956 fixa la seva residència definitiva a Palma de Mallorca, lloc en el qual el seu amic, l’arquitecte Josep Lluís Sert, li dissenya l’estudi, Son Boter, al costat de la casa i on roman fins que mor el 1983.

El 1918, en els seus inicis artístics, coneix l’art d’avantguarda procedent de París a la Galeria Dalmau de Barcelona, fet plasmat en la seva obra a través d’un llenguatge pictòric amb influències de Cézanne i els fauvistes. És el 1920 quan realitza el primer viatge a París i les seves estades a la capital francesa se succeeixen, tot i que les alterna amb períodes a Barcelona i a Mont-roig durant els anys posteriors. La seva obra d’aquesta època té influències del cubisme. A París coneix artistes com Picasso, André Masson, Tristan Tzara i poetes com Antonin Artaud i Paul Éluard, entre d’altres, vinculats amb el surrealisme i el dadaisme. Miró es manté molt pròxim al moviment surrealista encara que mai no va arribar a signar cap dels seus manifests. A partir del 1925, Miró depura el seu llenguatge en pro de grans taques de color com a fons; rebutja els recursos tradicionals de la representació i deixa en llibertat les forces creatives de la ment inconscient. Coincidint amb la Segona Guerra Mundial, roman a Espanya i crea la sèrie «Constelaciones».

El seu afany per investigar el condueix a utilitzar nous recursos i tècniques i a treballar altres disciplines com el collage i l’assemblage. Desenvolupa una important tasca en l’àmbit de la il·lustració de llibres (com, per exemple, Ubu Roi de 1966), fet vinculat amb el gravat i la litografia en especial, i des del 1926 realitza diverses col·laboracions amb els Ballets Rusos de Serge de Diaghilev. El 1977, juntament amb el grup de teatre català La Claca, treballa en l’obra Mori El Merma, una obra irònica que versa sobre el personatge de Franco, per a la qual crearà els personatges i l’escenografia i la preestrena de la qual té lloc al Teatre Principal de Palma de Mallorca l’any 1978. A nivell escultòric, treballa intensament la ceràmica amb Josep Llorens Artigas el 1941, una col·laboració duradora en la qual destaquen els murals de la UNESCO a París (1958), entre d’altres.

L’acostament a l’escultura té lloc de manera pausada i el seu treball se centra en objectes trobats que posteriorment combina o manipula. Des del 1941 col·labora amb Josep Llorens Artigas en obres desenvolupades a través de la ceràmica i a mitjan dècada crea maquetes de terracota per a després realitzar-les en bronze; treballa en diferents projectes d’escultura monumental des dels anys seixanta i a finals d’aquesta dècada intensifica la producció en bronze i bronze pintat. Un altre mitjà d’expressió que pren forma també a la dècada dels setanta principalment és el tapís, amb la col·laboració de Josep Royo.

És convidat a participar al Salon d’Automne de París (1922), al pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Universal de París (1937) i a la Biennal de Venècia (1954). Al llarg de la seva trajectòria rep destacats premis i mencions: Premi Guggenheim (1958), Membre d’honor de l’Acadèmia Nacional de Belles Arts i Lletres dels Estats Units, Carnegie International Grand Prize for Painting (1967), Doctor Honoris Causa per la Universitat de Harvard (1968), Legió d’Honor francesa (1974), Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1978), Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (1979), Medalla d’Or de les Belles Arts de l’Estat Espanyol (1980), entre d’altres.

Juntament amb les dues fundacions creades amb la finalitat de vetllar per la seva obra, la Fundació Miró de Barcelona, inaugurada el 1975, i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el 1993, la seva obra forma part de les col·leccions de museus nacionals i internacionals com ara The Museum of Modern Art (Nova York), el Centre Pompidou (París), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), The Art Institute of Chicago, la Neue Nationalgalerie (Berlín), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Fondation Maeght (Saint-Paul-de-Vence), la Fondation Beyeler (Basel), la Tate (Londres), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, entre d’altres.