Joaquim Mir

Barcelona, 1873-1940

Estudia dibuix i pintura a l’Acadèmia de Lluís Graner. Ingressa a l’Escola de Belles Arts Llotja de Barcelona el 1893, on entra en contacte amb Isidre Nonell, Ricard Canals, etc. El 1897 freqüenta Els Quatre Gats, on participa en una exposició col·lectiva. La seva obra és molt innovadora per a l’època a Espanya, encara que estigui exempta de les referències d’artistes europeus, atès que va ser un dels pocs pintors de la seva generació que no va viure a París. El 1900 arriba a Mallorca, on resideix durant tres anys. De seguida inicia el que s’anomenarien els itineraris pictòrics per la costa de Tramuntana, juntament amb Santiago Rusiñol i Antoni Gelabert. La seva obsessió per aconseguir un estil propi el porta a basar-se en contrastos forts de llum i en l’expressivitat del color, fins a arribar a despreocupar-se de la forma en favor del domini del color. Els anys vint exposa a París, Madrid, Barcelona, Pittsburgh, Filadèlfia i Amsterdam, i a la Biennal de Venècia (1932 i 1934). El 1931 se’l nomena acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.