Joaquín Sorolla

València, 1863 – Madrid, 1923

Es forma com a pintor a l’Escola de Belles Arts de València. El 1885 es trasllada a Roma per completar els seus estudis. Viatja a París i a diverses ciutats italianes, on pren contacte amb el naturalisme i el color. La visita a l’Exposició Universal de París, el 1889, i el descobriment dels pintors nòrdics i el seu tractament de la llum, juntament amb els referents de la tradició espanyola del segle XVII i en especial la figura de Velázquez, el duen a cercar noves maneres de plasmar la seva fascinació per la llum. Comença a treballar noves temàtiques com el costumisme mariner o el realisme social, amb els quals aconsegueix el reconeixement nacional i internacional. A partir de 1904 comença a desenvolupar els temes relacionats amb la platja i des de 1907 els jardins, sobre tot d’Andalusia. La seva obra més important la realitza per a The Hispanic Society of America de Nova York, on decora les parets amb catorze escenes de les regions espanyoles, un encàrrec que l’ocupa entre el 1912 i el 1919. Una vegada acabat, viatja a les Illes Balears, primer amb una estada a Eivissa i després a Mallorca, concretament a la Cala de Sant Vicenç, on pinta el paisatge de manera sintetitzada.

Obres a la col·lecció