José Pedro Croft

Porto, Portugal, 1957

Estudia a l’Escola Superior de Belas Artes de Lisboa, ciutat on viu i resideix en l’actualitat. Les seves primeres escultures de la dècada dels vuitanta recullen la via figurativa mitjançant l’escultura funerària o elements arquitectònics com la columna, l’arc o el pòrtic, tots lligats a la memòria i a la fugacitat de la vida. Posteriorment, delimita la seva creació al voltant de la utilització d’elements de l’àmbit domèstic com ara cadires i taules, fins i tot de fragments, incidint en la relació entre l’escultura i la vida quotidiana.
 
Les seves escultures no es troben aïllades del context en el qual s’exposen sinó que interactuen amb l’espai que ocupen i activen així la relació objecte-espai. Croft transmet la idea de moviment i inestabilitat de la vida a partir de la utilització d’estructures aparentment simples però complexes alhora gràcies a la successió de plans i a l’ús de miralls i vidres, amb la qual cosa crea certa ambigüitat i inclou l’espectador en l’obra mateixa. El dibuix i el gravat també formen part important del seu treball i, com a l’escultura, evoquen la transformació de l’espai mitjançant un joc de tensions provocat per la geometrització de les formes i els seus accidents.
 
Representant de Portugal a les biennals internacionals de Venècia (1995) i São Paulo (1987), ha exposat en institucions i museus com la Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa (1994), la Fundação de Serralves de Porto (1997), el Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostel·la (2003), el Museu de Arte Moderna do Rio de Janeiro (2006) i la seva obra és present en prestigioses col·leccions públiques i privades com la Fundação de Serralves, Porto, la Fundació “la Caixa”, Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, la Colecção Berardo, Sintra, l’Albertina, Viena, i el Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostel·la.

Obres a la col·lecció