Juan Uslé

Santander, 1954

Viu i treballa entre Nova York i Santander. Inicia els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de València (1973-1977), on entra en contacte amb la llum i la pintura mediterrània. El 1980 rep una beca per a artistes joves del Ministeri de Cultura i exposa per tot el país coincidint amb un moment en el qual a Espanya hi ha un retorn a la pintura. Aquesta primera etapa es caracteritza per una obra marcadament expressionista. A finals dels anys vuitanta es trasllada a Nova York, on el seu estil evoluciona cap a una abstracció gestual amb predomini del color i de l’espai, en una disposició en ones, gestos cargolats i ratlles multicolors o en bandes, en què destaca la manera de descompondre el color mitjançant la utilització de l’aiguada. L’obra d’Uslé ha estat exposada al MACBA de Barcelona (1996), a l’IVAM de València (1996), a la Fundação Serralves de Porto (2000), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2003), a l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2004), al CAC Málaga (2007), a la Fundación Bancaja de València (2008), i a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2010), entre d’altres. Ha participat a la Biennal de São Paulo (1985), a la Documenta de Kassel (1992), a la Biennal de Venècia (2005), i la seva obra és present a les col·leccions del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, CAC Màlaga, Tate Collection de Londres, Saatchi Collection de Londres, Col·lecció Testimoni “la Caixa” de Barcelona, entre d’altres. El 2002 li fou concedit el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura.

Obres a la col·lecció