Luis Gordillo

Sevilla, 1934

Viu i treballa a Madrid. Comença la trajectòria artística a mitjan dècada de 1950. Viatja a París (1958-1959) per ampliar coneixements i se sent atret per Dubuffet, Fautrier i Wols, mentre que la seva pintura segueix el corrent de l’abstracció informalista i de l’art autre. Quan regressa de París entra en crisi i abandona la pintura. Torna a pintar a partir de 1963, influït pel pop art. Al final d’aquesta etapa de formació experimenta amb la geometria. A la dècada dels setanta entra en una etapa d’investigació que el du cap a l’ús de nous tons, artificials i àcids, i a l’experimentació amb tècniques de reproducció d’imatges. Als vuitanta, la seva pintura es torna més complexa, orgànica i cel·lular. Es caracteritza per la repetició i multiplicitat d’imatges, i per l’enfrontament entre la pintura gestual i la pintura racional, en un treball en sèries. El 1970 i el 1976 participa a la Biennal de Venècia i el 1971 a la de São Paulo. S’han realitzat exposicions retrospectives de la seva obra a l’IVAM, València (1993); al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1999); al Museu d’Art Espanyol Contemporani, Palma (2004); i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2007), entre d’altres. El 1981 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el 2007 el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques.

Obres a la col·lecció