Manolo Millares

Las Palmas de Gran Canaria, 1926 – Madrid, 1972

Autodidacte, comença pintant en estil figuratiu fins que a finals dels anys quaranta rep la influència de Joan Miró, Paul Klee i J. Torres-García. Sent interès per l’art primitiu, sobretot pel guanxe. El 1950 funda el grup Los Arqueros del Arte Contemporáneo (LADAC). Es trasllada a Madrid l’any 1955 i dos anys més tard, juntament amb Antonio Saura, aplega una sèrie d’artistes per fundar el grup El Paso, el més important dels grups informalistes a Espanya, actiu fins al 1960. La recerca de nous materials el porta a utilitzar la xarpellera, que esquinça, enganxa, cus, lliga, pinta de blanc, negre o vermell, i que es converteix en un element protagonista de la seva obra.

Nombroses retrospectives han tingut lloc a museus de l’àmbit europeu: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (1971), Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1975), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1992), Kunsthalle Bielefeld a Alemanya (1992), Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas de Gran Canaria (1992), Museo de Arte Abstracto Español de Conca, Museu d’Art Espanyol Contemporani de Palma (1997) i Fundación Antonio Pérez de Conca (2000). La seva obra és present en col·leccions de tot el món: Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, Israel Museum de Jerusalem, Tate Collection de Londres, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas de Gran Canaria y Artium de Vitoria-Gasteiz, entre d’altres.

Obres a la col·lecció