Marina Núñez

(Palència, 1966)

Marina Núñez representa a les seves obres éssers diferents, aberrants, monstruosos, els que existeixen al marge o en contra del cànon. Els cossos anòmals que habiten els seus quadres, infografies o vídeos ens parlen d’una identitat metamòrfica, híbrida, múltiple. Recrea una subjectivitat desestabilitzada i impura per a la qual l’alteritat no és quelcom aliè, sinó que constitueix bàsicament l’ésser humà.

Ha exposat individualment en centres públics com l’Espacio Uno del Reina Sofía (1997), La Gallera de la Comunitat Valenciana (1998), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma de Mallorca (2000), l’església de Verónicas a Murcia (2001), el DA2 de Salamanca (2002), la Casa de América a Madrid (2004), l’Instituto Cervantes a París (2006), la Panera a Lleida (2008), el Musac a Lleó (2009), el Centre del Carme a València (2010), la Sala Rekalde a Bilbao (2011), el Patio Herreriano a Valladolid (2012), la Sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid (2015) o Artium a Vitòria (2016).

Pel que fa a les exposicions col·lectives, es poden destacar Transgenéric@s (1998, Koldo Mitxelena Kulturnea, Sant Sebastià), La realidad y el deseo (1999, Fundació Miró, Barcelona), Zona F (2000, Espai d´Art Contemporani de Castelló), I Bienal Internacional de Arte (2000, Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires), Ofelias y Ulises. En torno al arte español contemporáneo (2001, Antichi Granei, Giudecca, Venècia), Big Sur. Neue Spanische Kunst (2002, Hamburger Banhof, Berlín), Pain; passion, compassion, sensibility (2004, Science Museum, Londres), Posthumous choreographies (2005, White Box, Nova York), Identidades críticas (2006, Patio Herreriano, Valladolid), Pintura mutante (2007, MARCO, Vigo), Banquete (nodos y redes) (2009, Laboral, Gijón, i 2010, ZKM, Karlsruhe, Alemanya), Skin, (2010, Wellcome Collection, Londres), Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010 (2012, Musac, Lleó), Monstruo. Historias, promesas y derivas (2013, Fundación Chirivella Soriano, València), La imagen fantástica (2014, Sala Kubo-kutxa, Sant Sebastià), Gender in art (2015, MOCAK, Museum of Contemporrary Art in Krakow, Polònia).

La seva obra figura en col·leccions de diverses institucions com ara el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, l’Artium de Vitòria, el MUSAC de Lleó, el Patio Herreriano de Valladolid, la Panera de Lleida, el TEA de Tenerife, el CAAM de Las Palmas, Es Baluard de Palma de Mallorca, la Fundació La Caixa, la Fundación Botín, el MAC de la Corunya, el CAB de Burgos, el FRAC Corse, el Mint Museum o la Corcoran Gallery of Art de Washington DC.

És professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Vigo.