Leonor Fanny Borges, pintora i xilògrafa argentina, i germana de l’escriptor Jorge Luis Borges, és coneguda en l’àmbit artístic amb el nom de Norah Borges. De família burgesa i acomodada, una malaltia paterna els obligà a viatjar a Europa entre el 1914 i el 1921. Instal·lats en un primer moment a Suïssa, estudia a l’Escola de Belles Arts de Ginebra. A aquesta formació, de caire acadèmic, s’hi afegeix el contacte amb artistes refugiats de la Primera Guerra Mundial, fet que provocà que tant Norah com el seu germà coneguessin de primera mà els moviments d’avantguarda del moment, l’expressionisme, el cubisme o el futurisme. A Lugano aprengué la tècnica del gravat sobre fusta amb Arnaldo Bossi. Les primeres xilografies de temàtica religiosa, tècnicament incorporen traços expressionistes combinats amb elements primitivistes i postcezannians.
Entre el 1919 i el 1921 passà diversos períodes a Mallorca, illa que li va permetre descobrir el camp, del qual n’emfatitzà més la gent que el paisatge, contràriament a l’habitual en artistes coetanis. A Valldemossa es relacionà amb la família Sureda i el cercle intel·lectual que l’envoltava. El 1920 alternaren estades a Sevilla i a Madrid, on s’aproparen a l’ultraisme i participaren a les seves tertúlies, en les quals Norah tengué un rol tan actiu que fins i tot se l’anomenà «la pintora de l’ultraisme». A més, participà en la il·lustració d’obres del seu germà o d’altres escriptors, com Platero y yo de Juan Ramón Jiménez o Romancero Gitano de Federico García Lorca, i col·laborà en diverses publicacions com ara Alfar, Baleares i Ultra, entre d’altres. El 1920 il·lustrà, amb Rafael Barradas, el Manifiesto Ultraísta Vertical de Guillermo de Torre. Tornà a Buenos Aires el 1921, i ja casada amb el crític literari Guillermo de Torre, entre el 1932 i el 1936 s’instal·là a Madrid, encara que després s’estableix definitivament a la seva ciutat natal, on desenvolupà la carrera artística.
E.C.
