Perejaume

Sant Pol de Mar, Barcelona, 1957

Viu i treballa a Sant Pol de Mar, Barcelona. Artista autodidacta, inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys seixanta amb clares influències de les avantguardes històriques, si bé amb el pas del temps es converteix en un artista heterogeni que duu a terme una experimentació constant en llenguatges diferents.

El seu treball és la unió de pràctiques literàries i visuals, moltes de les quals basades en el tema del territori, amb una obsessió freqüent −com ell mateix reconeix− pel concepte de «ferm», entès com un lloc, un sòcol on fixar les coses, però també en la importància que té la presència de l’home com a part del paisatge, «La presència humana en el món és definitiva com mai no havia estat», afirma l’artista. La pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, les perfomances, el vídeo, la intervenció al mitjà natural i, sobretot, l’escriptura i les caminades han contribuït a fer que la seva obra, plena de metàfores entre aquest caminar i el fet d’escriure, redefineixi el concepte de paisatge.

L’obra de Perejaume ha arribat a ser, amb els anys, una unió entre les propostes teòriques i la producció artística. Les seves manifestacions artístiques s’acompanyen d’un text que les articula amb una clara intenció de lligar-les. Des dels anys vuitanta és important la seva producción de llibres de poesia, assaig, crítica i llibres d’artista com Ludwig Jujol (1989), El paisatge és rodó (1995), i Els cims pensamenters (2004), entre d’altres.

A més del Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministeri de Cultura espanyol (2006), a Perejaume li han concedit el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya (2005) o la Medalla dels FAD, Foment de les Arts i el Disseny, Barcelona (2011). La seva obra ha estat exposada en centres com el New Museum, Nova York (1991), la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Palma (1994), el Centro Galego de Arte Contemporáneo, Santiago de Compostel·la (1996), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1999), el Centre de Cultura “Sa Nostra” de Palma (2000), Artium de Álava, Vitòria (2003), la Fundació Caixa Catalunya, La Pedrera, Barcelona (2005), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2006) i la Fundació Joan Miró, Barcelona (2007). És present en col·leccions públiques i privades com la del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Lleó, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, i el Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid.

Obres a la col·lecció