Artista rellevant dins la pintura nord-americana de postguerra, és un dels màxims representants de l’expressionisme abstracte americà. El 1944 és hospitalitzat per una lesió de columna vertebral en un accident d’aviació i comença a pintar durant la seva convalescència. El 1950 es trasllada a París, però viatja sovint a Mèxic, el Japó, els Estats Units i Europa. A París queda fascinat per la llum de Monet i els colors de Matisse, que es reflecteixen a les seves obres, en les quals manté els espais buits i augmenta les dimensions de les pintures. El 1952 fa la primera exposició individual a la Galerie Nina Dausset de París i el 1956 és inclòs a l’exposició «12 americans» al Museum of Modern Art de Nova York. En aquella època li encarreguen la realització d’un gran nombre de pintures murals monumentals. El 1960 és hospitalitzat a Berna (Suïssa) i torna a Califòrnia, a Santa Monica, on es comença a preocupar pel misticisme. El blau domina ara les seves obres, i les formes més rígides esdevenen formes més modelables. Al llarg dels anys, Francis accentua la brillantor dels colors inspirat pel pensament de l’Orient Llunyà.
Nombroses exposicions individuals han estat organitzades en museus i centres d’art de tot el món: Sogetsu Art Museum, Tòquio (1996), Fundació Miró, Barcelona (1998), Museum of Contemporary Art, Los Angeles i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid (1999-2000) i el Kunstmuseum, Berna (Suïssa, 2006), entre d’altres. Entre les col·leccions que tenen obra seva destaquen, per exemple, el Centre Pompidou, París, el Metropolitan Museum of Art, Nova York, el Museum of Modern Art de Nova York, el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York i la Tate Collection de Londres.
E.B.
