Nascut en una família de fabricants tèxtils, Santiago Rusiñol fou educat per dedicar-se al negoci familiar. Això no obstant, trencà les imposicions familiars per consagrar-se de ple a la vocació pictòrica. La seva pintura no suposà una ruptura radical, sinó que concilià el naturalisme rural de la joventut amb alguns aspectes de l’impressionisme —instantània fugaç, subtilesa en el tractament de l’atmosfera, influència de l’estampa japonesa—, en la mateixa línia que altres artistes coetanis.
Una de les etapes més significatives la desenvolupà a París. Ben aviat es convertí en una de les figures amb més projecció i personalitat del modernisme, a la definició i desenvolupament del qual contribuí amb les seves teles, que suggereixen un univers íntim i molt personal. Realitzà incursions en diversos gèneres literaris, d’entre els quals destaca la seva labor teatral, a més del seu paper de promotor de l’ambient artístic a través d’activitats que organitzà a Sitges i en relació amb la cerveseria Els Quatre Gats de Barcelona.
Rusiñol utilitzà la pintura i la literatura per projectar una personalitat introvertida i melancòlica, que es plasmà a la seva pintura i que ocultà sota una aparença de frivolitat i extraversió.
M.G.
