Sean Scully

Dublín, 1945

Viu i treballa entre Nova York, Barcelona i Munic. Pintor i fotògraf, cursà estudis al Croydon College of Art de Londres, a la Newcastle University i a la Harvard University de Massachusetts. El 1975 es trasllada de Londres, on residia des del 1949, a Nova York. Ha estat professor a la Chelsea School of Art i a la Goldmith’s School of Art de Londres, a la Princeton University de Nova Jersey i a l’Akademie der Bildenden Künste, Munic. El 1983 rep la beca Guggenheim. El 2000 és nomenat membre del London Institute.

Influenciat per Matisse, Klee, Mondrian i sobretot per Rothko, Scully combina les tradicions de la pintura europea i americana. Les seves obres abstractes evolucionen des d’una geometria més elemental amb la utilització d’un cromatisme lluminós a principis dels anys setanta, cap a una geometria en la qual els colors adquireixen tonalitats fosques i el dibuix cobra importància. Posteriorment desarticula la superfície pictòrica i, a començaments dels anys vuitanta, crea obres de geometria menys precisa però més poètica amb una pinzellada més ampla i colors que combinen el grisos, ocres i terres. Així, arriba a la pràctica abstracta que uneix l’abstracció analítica i poètica.

Paral·lelament a l’obra pictòrica, Scully treballa la fotografia, que comença l’any 1978 en un viatge a Siena: és el llenguatge que li permet viatjar i crear a la vegada, però no és fins a principis dels anys noranta quan comença a exhibir les seves fotografies. Façanes, portes i finestres, en imatges frontals, reprodueixen les composicions rectilínies de la seva pintura, superfícies planes amb rectangles inserits, com a capes de pintura aplicades l’una damunt l’altra. Ha fotografiat el Marroc, Portugal, Escòcia, Anglaterra, Espanya, Alemanya, Mèxic i la República Dominicana, entre d’altres llocs.

Al llarg de la seva sòlida trajectòria ha realitzat nombroses exposicions en importants museus i centres internacionals entre els quals podem destacar el Museum of Fine Arts, Boston (1985), l’Art Institute of Chicago (1988), la Whitechapel Art Gallery (Londres, 1989), el Palacio Velázquez i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 1989), l’Irish Museum of Modern Art (Dublín, 1996), la Galerie nationale de Jeu de Paume (París, 1996), la Fundació “la Caixa” (Palma de Mallorca, 1997), The Metropolitan Museum of Art (Nova York, 2000, 2005), l’Institut Valencià d’Art Modern (València, 2001), l’Staatliche Museum (Kassel, 2005), la Fundació Joan Miró (Barcelona, 2007), i el Museo de Arte Contemporanea (Roma, 2007). Nombroses col·leccions públiques i privades tenen obra seva als seus fons, si bé es poden destacar entre d’altres les de l’Art Institute of Chicago, Lousiana Museum of Modern Art (Humlebaek, Dinamarca), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), The Metropolitan Museum of Art (Nova York), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Fundació “la Caixa” (Barcelona), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Irish Museum of Modern Art (Dublín), Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Tate (Londres), Museo de Arte Contemporáneo de Caracas, Centre Pompidou (París), Nagoya City Art Museum (Nagoya), National Gallery of Australia (Canberra).

Obres a la col·lecció