Viu i treballa entre París i Tòquio. Entre l’arquitectura i la instal·lació, els seus projectes es presenten amb la intenció clara de transformar l’entorn, en una investigació que involucra els conceptes de construcció i destrucció. La ciutat és el principal tema de reflexió, el lloc en el qual plasmar simulacions de situacions urbanes que fan referència al quasi imperceptible caos de les urbs modernes, ocult darrere la construcció i l’urbanisme racional. En una referència a la història, el paisatge, l’arquitectura i la forma de vida dels residents de cada lloc, fa servir materials autòctons i reciclats.
Kawamata ha participat a la Biennal de Venècia (1982), a la Documenta de Kassel (1987, 1992), a la Biennal de São Paulo (1987), a la de Sydney (1998) i a la de València (2003). Ha fet intervencions en els contextos més diversos, al Madison Square Park de Nova York i a Versailles (2008), als afores de Tòquio, al Tiergarten de Berlín (2009) i al Centre Pompidou de París (2010). La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades com la del Hara Museum of Contemporary Art, Tòquio, National Museum of Art, Osaka, National Gallery, Ottawa, Museum of Fine Arts, Boston, entre d’altres. Ha estat director de la Triennal de Yokohama (2005) I professor de la Tokyo University of the Arts. Actualment és professor de l’École nationale supérieure des beaux-arts de Paris.
E.B.
