Ana Vieira. La llar i la fugida

«Ana Vieira. La llar i la fugida» és la primera exposició individual a nivell internacional de l’artista portuguesa (Coïmbra, 1940 – Lisboa, 2016) fora del seu país natal. A través d’un conjunt d’obres de formats diversos (fotografia, instal·lació, vídeo…) estableix un diàleg amb l’espai domèstic i el teixit social, una reflexió que duu a terme, en alguns casos, a través d’una metàfora amb el seu propi llenguatge artístic. L’arquitectura es desvela com a estructura des de la qual es plantegen qüestions que abasten des de la situació de la dona a la llar al debilitament de l’entramat social arran de la crisi financera de 2007-2008.

La mostra analitza les diferents maneres mitjançant les quals Ana Vieira aprofundeix en l’observació de les relacions entre, d’una banda, els éssers humans i, de l’altra, els objectes i els espais amb els quals conviuen. La seva obra estableix una dialèctica entre el visible i l’invisible, entre l’exterior i l’interior o, fins i tot, entre la pausa o el moviment. Simultàniament, el seu treball interroga la fragilitat del que anomenam polítiques d’allò domèstic.

La mirada i la presència de l’espectador es veuen modificades pel desafiament que emergeix del seu treball. És l’espectador qui decideix què vol veure o què no vol veure. Així mateix, els seus interessos s’han vinculat a una necessitat constant de transgressió dels límits, tant des del punt de vista semàntic com espacial. Des de la dècada dels seixanta desenvolupa un conjunt de propostes amb les quals gradualment va introduint nous reptes: el marc o suport, l’objecte, el perímetre, el volum, la invisibilitat i el moviment. El visitant transita a través de recorreguts físics i mentals, i la seva òptica i la seva relació amb l’obra i l’espai es va transformant.

El projecte convida a reflexionar sobre com l’artista, des dels seus inicis i utilitzant llenguatges i suports diversos, planteja una sèrie de procediments que ens situen al llindar i ens apropen a transgredir-lo. Els seus marcs d’acció al·ludeixen al diàleg entre la persona i l’espai, sia artístic, arquitectònic o social. El seu objectiu és mostrar els mecanismes que delimiten la nostra quotidianitat, és a dir, donar visibilitat a la relació del subjecte i el seu context.