• Dionisio González, 'Halong', 2008. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
  • Shirin Neshat, Sèrie “Fervor”, (Couple at Intersection), 2000. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, © de l’obra, Shirin Neshat, 2016 © de la fotografia, Cortesia Gladstone Gallery
  • Joaquim Mir, Posta de sol, c. 1903. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. © de la fotografia, Joan-Ramon Bonet & David Bonet
Dionisio González, 'Halong', 2008. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Islas y horizontes

Obras de la colección Es Baluard

Lloc: Centro de Arte Tomás y Valiente - CEART de Fuenlabrada (Madrid)

En una illa, l’horitzó és un punt de referència constant, l’eix sobre el qual basculen les realitats, el pol d’atracció en què la fi és el principi i a la inversa; és la metàfora de la llunyania o la geometria per a la mirada interior. Venim d’un arxipèlag a la Mediterrània, una mar bressol de civilització al llarg de la seva història i al seu present plataforma de creuers i pasteres, de poesia i economia, de paisatge verge i de skyline hoteler, de nostàlgia i d’emoció.

 

La línia de l’horitzó és una ficció per al cel i la terra, pot ser una barrera, la frontera entre la realitat i el somni, un abisme o una promesa, la utopia a la rasa d’un globus terraqüi abismal o l’obertura vers la seva infinitud. Aquesta línia física i mental evidencia les construccions utòpiques de les perifèries i les tremendes possibilitats d’un territori que es va preservar, i alhora exposar, en ell mateix durant segles a l’empara de la mar.

Sant Agustí insisteix que admirar la natura és mirar cap a fora, foris, en oposició a intus. A les illes Balears, a Es Baluard com a museu autonòmic de referència, tenim permanentment en compte les nostres coordenades geogràfiques com a repte i oportunitat, immergits en la història i mirant cap al futur.

El contenidor per als rastres i les empremtes de la cultura —el museu— ve el ser el gran arxiu de tot allò que és tangible i intangible i el custodi del seu patrimoni.

Es Baluard és un museu d’art modern i contemporani, situat a Palma com a gran museu de les illes Balears i compta amb un fons d’obres d’artistes vinculats amb l’àmbit de les illes i/o de referència internacional. Es Baluard és catalitzador i emissor d’història, tendències contemporànies i formació a través d’exposicions, activitats i cicles educatius, a més d’un espai d’investigació i laboratori viu per a l’anàlisi i la producció de les pràctiques creatives actuals.

La seva col·lecció està constituïda per fons de l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, la Fundació d’Art Serra, les adquisicions de la Fundació Es Baluard, dipòsits de col·leccionistes i artistes rellevants. Amb «Illes i Horitzons» presentam al CEART una selecció de les nostres col·leccions vehiculades sota la idea de l’horitzó i atenent al denominador comú de l’evolució de les pràctiques creatives locals i internacionals amb l’objectiu de, a manera de node i radar, mostrar la nostra feina i articular noves xarxes i col·laboracions. (Nekane Aramburu)

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
22 de setembre de 2016 → 20 de novembre de 2016
Organització: Patronato Municipal de Cultura de Fuenlabrada
Comissariat: Nekane Aramburu

 

Artistes:
Lida Abdul, Chema Alvargonzález, Amador, Ricard Anckermann, Irene de Andrés, Hermen Anglada-Camarasa, Miquel Barceló, Erwin Bechtold, Pep Bonet, Joan Brossa, José Manuel Broto, Toni Catany, Llorenç Cerdà, Diana Coca, Joan Cortés, William Degouve de Nuncques, Erró, Roland Fischer, Joan Fontcuberta, Joan Antoni Fuster Valiente, Ferrán García Sevilla, Dionisio González, José Hernández, Rebecca Horn, Alfredo Jaar, Kcho, Jana Leo Chema Madoz, Núria Marquès, Jorge Mayet, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir, Joan Miró, Michael Najjar, Shirin Neshat, Dennis Oppenheim, Guillermo Pérez Villalta, Fabrizio Plessi, Bernardí Roig, Francisco Ruiz de Infante, Amparo Sard, Sean Scully, Antoni Socías, Joaquín Sorolla, Montserrat Soto, Rafael Tur Costa, Eulàlia Valldosera, Médard Verburgh, Marcelo Viquez