• Javier Artero, Skyline, 2015 (fotograma del vídeo). Videoinstal·lació. Vídeo Full HD, monocanal, color, so. Duració: 10 min 34 seg (reproducció continua). ©de l’obra, Javier Artero, 2015
Javier Artero, Skyline, 2015 (fotograma del vídeo). Videoinstal·lació. Vídeo Full HD, monocanal, color, so. Duració: 10 min 34 seg (reproducció continua). ©de l’obra, Javier Artero, 2015

Observatori. Javier Artero. 'Skyline'

Una concatenació de diversos espais interiors i exteriors enregistrats en vídeo ens traslladen a un temps i un lloc concrets. Javier Artero s’apropia d’un paisatge i el situa en primer pla d’interès per produir, des de la polifonia de testimonis, un únic relat en què l’el·lipsi és la clau per entendre’n el propòsit. El gènere del paisatge va anar adquirint rellevància de manera tardana en la història de l’art i va passar d’utilitzar-se com a fons a les pintures a ser en si mateix autònom a partir de la seva extensió a l’Holanda del segle XVII.

Tanmateix, el paisatge com a element d’apreciació estètica va ser «inventat», per dir-ho d’alguna manera, gràcies a Xie Lingyun (385-433), el primer poeta paisatgista. És molt significatiu entendre que en xinès el terme «paisatge»s’escriu amb dos caràcters ideogràfics: shanshui, que corresponen a «muntanya» (shan) i «aigua» (shui), dos elements substancials de l’univers; la muntanya com a pont entre el que és diví i el que és terrenal, refugi d’eremites, i l’aigua fluent com la saba que alimenta el Tao, el símbol de la metamorfosi i allò mutable. Els dos sinogrames constitueixen els elements principals de la naturalesa com a formes generadores de la creació del món. Per això no és estranya la capacitat màgica que es va atribuir al paisatge en les primeres etapes del desenvolupament de l’art, per la seva connexió amb aquests ideogrames i amb les cerimònies xamàniques que els utilitzaven per consultar les forces sobrenaturals, en un ambient teúrgic l’auge del qual es va produir a la Xina sobretot en el segle X.

L’obra videogràfica proposada per Javier Artero a l’Hospital de Denia Marina Salud gràcies a la beca de producció audiovisual DKV-Es Baluard s’exerceix sobre la idea de l’horitzontalitat aplicada a la visió del paisatge natural o artificial. És l’horitzó projecció del desig i via de coneixement per a un públic que anirà reconstruint les pistes dels diferents testimonis per donar lloc al relat. Els enregistraments visuals i sonors realitzats durant l’estada del creador a l’hospital ens permeten introduir-nos en les incerteses del pacient, visitant o professional i vincular-les a la línia de l’horitzó marcat pels espais que envolten el recinte. Angoixes i desenganys, certeses i esperances; res pot sortir malament si encara tenim un punt on fixar la vista.

L’experiència col·lectiva anònima davant la qual ens situen les veus d’aquells que van acceptar participar al projecte ens permet relatar la seva experiència hospitalària basada en dues qüestions proposades per l’autor: què els ha dut a l’hospital i què suposa el seu pas per aquesta institució sanitària quant al seu futur.

Els llocs s’impregnen de les energies i les memòries d’aquells que hi transiten, no només estan afectats pel deteriorament que provoca el pas del temps, l’avanç geomòrfic o els canvis estacionals per ells. Els llocs són aquella institució subjectiva més enllà de la captació de la visió del que passa a la seva epidermis.

La contemplació del tràveling sobre aquests panorames serà així un exercici de percepció del temps conscient per a cadascun dels protagonistes i per a cada espectador que els visiona, com un ritual sobre el present quan és l’única cosa tangible i real.

«No hi ha res com acariciar un pendent, una cuneta, una dificultat que no sigui només de carn, que no pressenti el núvol de metall, el que concentra l’electricitat que ens falta», va escriure el poeta Vicente Aleixandre a Pasión de la tierra i nosaltres davant aquests horitzons tan depuradament perfectes, imaginem i entenem.

L’obra Skyline ha estat realitzada en els espais de l’Hospital Marina Salut de Dénia, amb la participació de pacients en tractament d’hemodiàlisi, durant una estada de l’artista en el mes de setembre de 2015.

Javier Artero (Melilla, 1989)

És el guanyador de la beca DKV-Es Baluard 2015. Llicenciat en Belles arts per la Universitat de Màlaga (2012), acaba els seus estudis amb una beca a la Universität Passau (Alemanya). Té el màster en Producció i Investigació Artística per la Universitat de Barcelona (2014) i és doctorand a la UMA.

Entre els seus projectes hi ha El periplo (2015), exposat a ELBUTRÓN (Sevilla), a la Galería Isabel Hurley (Màlaga), a Art@Tell Third Edition a la Universitat de St. Gallen (Suïssa) i que va ser seleccionat al I Premi d’Art Jove de Gijón. Així mateix, el projecte La disección lúcida (2013), desenvolupat a Alemanya i exposat a la sala d’exposicions de la facultat de Belles arts de Màlaga, ha estat seleccionat al certamen d’art contemporani D ́MENCIA XV a Doña Mencía (Còrdova).

També ha exposat a la Bizkaia Aretoa (Bilbao), a la Galería Trama i a la Sala Parés (Barcelona), al MAD Antequera, al CAC Málaga, al Festival de Cinema de Màlaga, a la sala d’exposicions El Palmeral de las Sorpresas (Màlaga), a IKAS ART BILBAO i al festival internacional de vídeoart LOOP Barcelona.

Ha rebut la beca de producció ART < 35 2015 i la beca INICIARTE, entre altres.

La seva obra és a les col·leccions de la Fundació Banc Sabadell, de l’Ajuntament de Doña Mencía, a la facultat de Belles Arts UMA i a la facultat de Filosofia i Lletres UMA.

Descarregar full de sala

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
11 de desembre de 2015 → 21 de febrer de 2016

Projecte en col·laboració amb: