Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França 1973) s’introduí en el món de la ceràmica l’any 1946 mentre visitava un mercat d’artesania a Vallauris, França. No fou fins l’any següent que començà al taller Madoura, propietat del matrimoni Georges i Suzanne Ramié, on perfeccionà la tècnica i els conceptes específics de la ceràmica.

En aquest llenguatge artístic de gran plasticitat, va introduir i desenvolupar noves temàtiques sempre condicionades pel suport, com per exemple, la Corrida de las Manchas o Visage patiné. Pel que fa a les tipologies, Picasso no només recollí les formes tradicionals, sinó que anà  més enllà i en creà de noves, com és el cas dels gerros de caire zoomòrfic (per exemple, Gros Oiseau Corrida o Chouette), o els plats, plàteres i rajoles, als quals aporta un nou protagonisme, abandonant la seva funció utilitària per convertir-los en vertaderes obres d’art, com Visage de faune tourmenté o Musiciens et danseur.