ORÍGENS D'ES BALUARD

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma es troba ubicat dins el perímetre del baluard de Sant Pere, el qual forma part del recinte murari renaixentista que envoltava la ciutat de Palma fins a principis del s. XX.


El Baluard de Sant Pere

La construcció del bastió defensiu data del darrer quart del s. XVI. En aquesta època s’emprèn el reforç dels antics murs medievals amb la realització de noves murades, ideades per l’enginyer italià Giacomo Palearo Fratín. Els seus dissenys s’adapten a les noves necessitats defensives de l’època i concep un recinte murari format per baluards units entre si per llenços de murada. El baluard de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva ubicació estratègica, per aquest motiu s’hi instal·larà una de les escoles d’artilleria més prestigioses d’Europa.

El baluard de Sant Pere ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles. L'any 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l’altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d’en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle XVIII quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual.

El 1952, després de més de tres-cents anys, el baluard de Sant Pere deixà de tenir ús militar. Uns anys més tard passà a mans privades. Els nous propietaris projectaren construir edificis a tota la zona i, per això, el 1963 intentaren destruir la murada amb bombes de calç col·locades estratègicament que aconsegueixen esbucar gran part de la cortina de ponent del baluard. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles i la seva reacció accelerà la declaració del baluard com a conjunt historicoartístic: es projectà la reconstrucció immediata el 1965.

Després d’aquest incident els terrenys són qualificats d’ús públic i expropiats a finals de la dècada dels vuitanta. El baluard cau en un estat d'abandonament fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l’Ajuntament de Palma per a la construcció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.


L'Aljub

Antic continent d’aigua dolça, fou acabat de construir durant la dècada de 1640. Compta amb una tipologia clàssica de planta rectangular, de 353 m², coberta amb una volta de canó rebaixada i obertures per a la seva ventilació. Després de la restauració es poden apreciar les diferents tècniques constructives aplicades en els seus murs, una de les quals és l’antiquíssima espina de peix.

Se sap que l'aigua que emmagatzemava servia per subministrar aigua dolça a tot el barri del Puig de Sant Pere i els vaixells que arribaven al port. Aquesta aigua provenia de la font de la Vila, propera a Esporles, entrava a la ciutat per la porta de Santa Margalida i arribava a l’aljub mitjançant una síquia-aqüeducte.

Quan el baluard caigué en desús es convertí en un abocador de fems. No obstant això, en el moment de la construcció del museu, es redescobrí i es decidí recuperar-lo, incorporant-lo al projecte d'Es Baluard.

Des de la seva inauguració té un ús polivalent: amb una programació expositiva d'artistes contemporanis internacionals, activitats interdisciplinars o com a espai polivalent que pot llogar-se donades les seves dimensions i la seva magnífica acústica.

El nou edifici s'integra en l'antic baluard renaixentista. L'edifici del segle XXI conviu harmònicament amb el del segle XVI.  

L'edifici del museu, definit per línies  simples i netes, és del tot respectuós amb l'entorn patrimonial i històric que l'envolta i allotja; s'integra perfectament en el perfil del baluard renaixentista. El diàleg entre l'arquitectura contemporània del nou edifici i l'antiga muralla està present en tot moment i és constant i un se n'adóna a mida que recorre els diferents espais del museu. El projecte pretén ser integrador de la construcció moderna i respectar el patrimoni antic de les muralles; alhora que diferenciador. Per aquest motiu s'han utilitzat materials com el formigó i el vidre, que permeten distingir perfectament les dues tipologies constructives.   

L'edifici, dissenyat per Lluís García-Ruiz, Jaume García-Ruiz, Vicente Tomás i Angel Sánchez Cantalejo, té una superfície total de 5.027 m², dels quals 2.500 es destinen a espais expositius. Està dividit en tres plantes que es relacionen amb l'exterior, amb les muralles i entre si mitjançant rampes, claraboies i grans balconades interiors, cercant la idea de carrer interior.   

Els espais exteriors són concebuts com llocs d'exposició i passeig, traçant un recorregut pel perímetre de la muralla. El gran aljub es manté també com a espai expositiu, alhora que acull actes diversos en funció de la programació del museu.

Programació i destí dels espais d'Es Baluard

Descarregar els Estatuts de la Fundació (document en castellà)


Directores d'Es Baluard

Des de 2004, Es Baluard ha comptat amb les següents directores:

  • Teresa Pérez-Jofre Santesmases (gener de 2003 - febrer de 2004)
  • Marie-Claire Uberquoi Lebrun (maig de 2004 - febrer de 2008)
  • Cristina Ros Salvà (febrer de 2008 - febrer de 2012)
  • Nekane Aramburu (març de 2013 - actualitat)