Island of a perfect world III, de Baltazar Torres, evoca una construcció d’una microciutat freda i desolada, sense habitants, però que, no obstant això, inclou alguns personatges solitaris i melancòlics. L’artista convida a reflexionar sobre la manera en què vivim i com organitzam les ciutats. A través d’una maqueta, element base de l’arquitectura, elaborada amb un material fràgil, mostra un simulacre de construcció dèbil, d’una mida que podria recordar-nos una joguina, amb uns habitants com a ninots que podem dominar i amb els quals podem jugar. Torres utilitza la metàfora i una ironia subtil com a mitjà per reflexionar sobre el món que habitam i la relació de l’home amb el seu entorn més proper. L’obra és una lectura crítica i inconformista al sistema, a l’especulació i al consum a través d’una posada en escena singular.

La investigació de Baltazar Torres se centra en la relació del’home amb el context que el condiciona, és l’eix conductor de tota la seva producció artística. L’espai construït produeix un impacte en l’ésser que l’habita, ens obliga a adaptar-nos a les seves línies,encara que hauria de ser l’espai que s’adaptés a les nostres. Aquesta ciutat i les seves construccions són les que acaben convertint l’ésser humà en presoner en el seu propi espai, per això intenta escapar sempre que pot cap a la natura.

R.E.