Fou el 1902, arran de la construcció del Gran Hotel de Palma per Lluís Domènech i Montaner, que Antonio Albareda, l’arrendatari del’edifici, encarregà set plafons per decorar el gran menjador, un espai de 140 metres: quatre els realitzà Santiago Rusiñol i tres Joaquim Mir, a qui se li especificà que havien de ser «marines de les costes mallorquines». Mir s’abocà en el projecte amb molta energia i per dur-lo a terme es traslladà a Pollença. S’endarrerí en l’encàrrec fins al punt que Rusiñol estava disposat a realitzar-lo en 15 dies, però el cert és que una vegada obert l’hotel al públic les obres més admirades foren les de Mir. Per a Rusiñol era un treball menor i presentà ampliacions produïdes per Antoni Gelabert a partir dels seus olis.

Mir pintà els plafons Posta de sol, La cala encantada, Deià (repetició en gran format d’una de les seves versions anteriors) i La cala Sant Vicenç. El pintor barceloní hi referma l’estil i la tècnica. Dels tres grans quadres, el de proporcions més petites és aquesta Posta de sol, que sintetitza tots els valors transgressors i revolucionaris del Mir mallorquí: soledat extrema del paisatge, costes rocoses irregulars i un realisme visionari que arribà a l’abstracció, amb fluïdesa de tonalitats i colors contrastats en zones. Posta de sol és el manifest pictòric de Mir, un pintor que trobà a Mallorca la seva expressió i que aconseguí ser un dels paisatgistes més importants de l’Europa de la seva època i un dels creadors més originals i singulars del moment.

El 1941, el Gran Hotel tancà definitivament i les obres foren traslladades de manera provisional al Museu de la Llonja de Palma, després els quadres passaren per diversos col·leccionistes fins que, com a peces de gran valor, han acabat en col·leccions importants: La cala encantada pertany a Aena Colección de Arte Contemporáneo; La cala Sant Vicenç, a la col·lecció Museu de Montserrat; i Posta de sol, adquirit per a la Col·lecció Es Baluard.

M.G.