El 1932 es trasllada a Frankfurt per estudiar antropologia. Aviat abandona els estudis i es trasllada a Berlín per entrar a la Bauhaus, on coneix Mies van der Rohe i László Moholy-Nagy. Seguint els consells d’aquest últim, s’estableix a París i gràcies a ell estableix contacte amb els cercles artístics. En aquest moment fa les seves primeres pintures –tintes i aquarel·les– i treballa com a fotògraf. Al final del 1933 viatja a Barcelona i després a Eivissa, on resideix fins a la tardor del 1934. Es converteix en fotògraf oficial de l’Exposició Internacional de París el 1937. Quan esclata la Segona Guerra Mundial és empresonat; el 1946 comença a treballar a l’oli obres que exposa un any després a la Galerie Drouin, d’estil gestual, amb pintura aplicada en capes i esgarrapades a la superfície. El 1947 il·lustra llibres de Jean-Paul Sartre, Franz Kafka, Jean Paulhan i Antonin Artaud. Participa de manera pòstuma en les Documenta I-III de Kassel. Es pot trobar obra seva a les col·leccions del Museo Thyssen-Bornemisza (Madrid), el Centre Pompidou (París), l’Israel Museum (Jerusalem), el Hara Museum of Contemporay Art (Tòquio) i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), entre d’altres. E.B.