Fotografia crítica per (re)descobrir el món

• Dia: 27 de febrer de 2019
• Hora: 17:00h-19:00h
• Lloc: Auditori
• Activitat gratuïta

Es Baluard acull un any més, el Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania de les Illes Balears que promou un dels col·lectius associats del museu, Enginyers Sense Fronteres (ESF).
Enguany, a part de donar a conèixer un fons que pugui contribuir a educar la mirada de l’alumnat, s’ha programat pensant en obrir els horitzons professionals dels estudiants. Les activitats de la programació centren la seva intencionalitat en relacionar comunicació i cooperació transformadora (drets humans, moviments migratoris, persones refugiades, etc).

En la taula rodona “Fotografia crítica per (re)descobrir el món” tendrem l’oportunitat de comptar amb la presència de dues fotògrafes que comparteixen sensibilitat sobre les condicions i situacions que pateixen dones d’arreu del món. Ambdues estan al capdavant de projectes professionals que treballen per construir un fons informatiu alternatiu als mitjans mainstream.

Patricia Bobillo Rodríguez (Barcelona, 1977) forma part de “Date Cuenta”, escola de formació i creació fotoperiodística i audiovisual molt vinculada amb els moviments civils més crítics.

És fotògrafa freelance i auxiliar d’infermeria, es manifesta obertament feminista, inclusiva, partidària del plantejament de “com més siguem, millor”. El seu treball busca la construcció d’un llenguatge visual, en el marc de la justícia social i la igualtat de gènere, on es visibilitzin històries de vida silenciades. Històries que normalment no són portada als mitjans, però són motiu de preocupació de les persones compromeses amb els Drets Humans i la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (CEDAW).

Ha col·laborat per diverses ONGs de cooperació internacional i és autora de projectes fotogràfics amb perspectiva de gènere com “Dones palestines sota l’ocupació israeliana”, “Ser dona a Ngandanjika, la RDCongo”, “Parir a casa”, “Maternitat, en tshiluba ‘NzubuWa Balele” (1er premi DATECUENTA de Fotoperiodisme 2016) o “Cuidant-nos, entre d’altres. Ha publicat a diversos mitjans estatals i la seva obra ha estat exposada a múltiples sales de tot el territori català i espanyol.

Anna Surinyac (Barcelona, 1986) forma part de la revista virtual 5W, que centra els seus esforços a difondre i denunciar realitats internacionals que l’opinió pública més mediatitzada no presta atenció.
Va ser fotògrafa de Metges Sense Fronteres durant més de vuit anys retratant la difícil travessia de centenars de persones al llarg d’algunes de les rutes migratòries més perilloses al món. Actualment és una fotoperiodista freelance a més d’editora gràfica de la revista 5W de la qual també és fundadora costat d’altres vuit persones.

Un dels seus últims treballs va ser un projecte amb Metges Sense Fronteres titulat “Seguir amb vida”, en què mostrava els moviments de població sirians en quatre etapes: l’espera, el risc, la ruta i la frontera.
“Encara que hi ha excepcions, molts dels mitjans de comunicació del nostre país no utilitzen la fotografia per informar, sinó per omplir espais en paper i per acompanyar el text a la web. La fotografia ha de ser una cosa que sumi al text, que expliqui històries per si mateixa, mai s’ha d’utilitzar només per omplir buits “(Anna Surinyach).