ALICIA FRAMIS 'Anti_dog (Palma de Mallorca 2012)'

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma i El Corte Inglés presenten per primera vegada a les Illes Balears la performance Anti_dog (Palma de Mallorca, 2012) de l’artista espanyola Alicia Framis, amb motiu de la celebració de la Nit de l’Art (20 de setembre de 2012). Aquesta obra, que forma part dels fons de la col·lecció permanent d’Es Baluard a través de tres fotografies que il·lustren representacions anteriors a distintes ciutats europees, tindrà lloc als espais exteriors d’El Corte Inglés, coorganitzador de l’acció artística.

Sèrie “Anti_dog”

“Les dones immigrants parlen sobre aquest tema però en secret ja que ens sentim avergonyides de ser immigrants indesitjables. Però per altra part estem immensament agraïdes per tenir l’oportunitat de desenvolupar-nos en un altre país. On vivim no és la nostra terra per naturalesa, però aquí ens sentim més connectades amb els nostres somnis que al país que un dia vàrem deixar. Sento vergonya de denunciar atacs físics i psíquics de persones que jo abraço com a habitants de la terra dels meus somnis i de les possibilitats, però al mateix temps és una realitat que està a l’ombra de la nostra educació” (Alicia Framis).

La marca denominada Anti_dog fou creada per Alicia Framis arran d’una experiència que tingué l’artista mentre vivia a Berlín l’any 2012. El projecte comença quan l’artista s’assabenta d’atacs de caràcter racista i de violència de gènere que tenien lloc al barri de Marzham, on una dona de pell obscura no podia passejar tota sola pel carrer sense patir les agressions de “caps rapats” acompanyats de cans enormes que controlaven els carrers. Després d’una investigació, ella i el seu equip descobriren l’existència d’un teixit, revolucionari en el món de la protecció personal, denominat Twaron, ignífug, cinc vegades més resistent i bastant més lleuger que l’acer, emprat per defensar-se d’atacs de bales i arma blanca. Juntament amb les seves propietats físiques, el teixit li oferia a Alicia Framis atractives possibilitats per a la fabricació de peces de vestir gràcies al seu intens color d’or brillant.

Alicia Framis troba a la disciplina de la performance la manera de dur a terme una reflexió intensa i directa al voltant de la situació de la dona com a ésser, a través de la realització de denúncies a la violència que afecta les dones en contextos específics, tot obviant qualsevol reivindicació universal. El temps i l’espai juntament amb l’acció de l’artista i la presència de públic són els pilars de la performance, i en Anti_dog es concreten en el no-moviment, la immobilitat connectada amb la reflexió, i en la concepció de l’espai basada en la dotació d’un sentit de flux dinàmic al grup i no d’estructura tancada, aconseguit mitjançant la col·locació de les participants amb una distància assignada entre elles.

Anti_dog presenta un grup de 10 dones que porten roba dissenyada o inspirada en models de dissenyadors de renom com Jean-Paul Gaultier, Chanel, Dior, Hussein Chalayan, Jesús del Pozo i David Delfín i les converteix en escultures amb un cert sentit d’unitat. Alicia Framis no cerca en cap cas la homogeneïtat perquè és sinònim de covardia, i per això cada peça conserva la seva personalitat i la seva integritat, que es reflecteix a la vegada en la persona que la vesteix. Entén la moda com una via per a la dona de demostrar la seva personalitat, que es converteix en una eina excel·lent per manifestar el seu desig de ser tractades com a éssers humans.   En cap cas, aquesta performance no pretén ser un acte radical, sinó més aviat un parèntesi que ens permet pensar amb calma sobre la nostra existència i la nostra lluita diària amb els altres. L’objectiu és derrocar barreres invisibles, objectiu molt més difícil que altres perseguits històricament per les dones. Alliberades d’algunes càrregues, segueixen portant alguns estigmes procedents del model masculí, com la incapacitat de gaudir de la sexualitat, l’estrès derivat de la feina, etc. Anti_dog tracta la violència com una expressió de debilitat masculina, de repressió emocional, un mitjà per solucionar la soledat o per evitar ser abandonat. A la societat actual és necessari compilar de manera diferent el poder de l’home sobre la dona.

La performance Anti_dog s’ha realitzat en la majoria dels casos en espais públics, aspecte imprescindible per a la necessària presència i interactuació del públic. S’ha presentat a diverses ciutats europees i a cada una l’artista ha articulat un discurs diferent sempre al voltant de la dona i de la violència a la qual està exposada: l’any 2002 es realitzà al Palais de Tokyo, coincidint amb Paris Fashion Week, basada en una passarel·la amb 8 models de color situades dretes de manera estàtica, en un desafiament clar a la funció de la passarel·la. Aquell mateix any, a Amsterdam, es representà amb la participació d’un grup d’al·lotes, filles d’immigrants, vestides amb els vestits  antibala, antimossegades i ignífugs, les quals es col·locaren a l’entrada de l’estadi de futbol de l’Ajax i reberen com a resposta la indiferència entesa com a arma secreta de violència. A Madrid (2003) es va centrar en la violència domèstica, en un any especialment dur en aquest tema; dones amb missatges que es passejaven pel centre de Madrid fins a arribar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Birmingham (2003) va acollir també la performance, aquesta vegada integrada per estudiants a qui es va demanar que parlessin amb dones que havien tingut una vida difícil; el resultat es va plasmar en els vestits mitjançant “frases maleïdes” que les dones no volien tornar a escoltar, reproduïdes amb un copyright que en restringia l’ús.

El desenvolupament de l’obra es reflecteix a través de les deu creacions que formen part de la performance realitzada a Palma de Mallorca.

COORGANITZA: