Bernardí Roig

Escultura de Bernardí Roig que fa referència al cèlebre Hamlet de William Shakespeare. L’artista recupera un clàssic de la literatura per donar-li forma des d’una estètica plenament contemporània com a punt de partida per a fer-nos reflexionar sobre el cicle de la vida i la mort.

Audio explicació de l’obra

Activitat 

Nivell recomanat: educació secundària.

-Escolliu una dona poc coneguda que hagi destacada a la història en algun àmbit (medicina, arts, ciència, humanitats).

-Així com Bernardí Roig ha creat la referència al Hamlet de Shakespeare mitjançant la calavera i el mocador, reflexionau sobre quin objecte podria simbolitzar la dona que heu escollit per retre-li un homenatge, així com la seva contribució a la societat. Per exemple, si aquesta persona ha destacat en l’àmbit de la literatura, l’objecte podria ser un llibre. Pensau que aquest objecte haurà de formar part important de l’escultura que realitzareu.

-Creau una escultura que sigui un retrat de la dona escollida, tot incorporant-hi l’objecte triat (ja sigui com a base de la mateixa, o com part integral de la seva estructura). El retrat no té perquè ser realista o figuratiu pots ser simbòlic o en clau metafòrica a partir de l’objecte triat i abocar-nos a una temàtica més àmplia com fa Roig a partir de l’al·lusió a Hamlet.

Biografia de l’artista

Bernardí Roig (Palma, 1965) és un dels artistes balears més prolífics i actius, amb una àmplia trajectòria internacional. El dibuix com a base fonamental del seu procés creatiu dona pas a diversos mitjans com l’escultura, la fotografia, la instal·lació i la imatge en moviment, a través del mitjà cinematogràfic i el vídeo. La seva pràctica artística fa referència, a una societat atrapada en una era caracteritzada per la manca de memòria històrica i identitat. Un individu en un món pres pels mass media que ha perdut l’habilitat de distingir entre la realitat i la ficció, entre el que realment importa i allò trivial.

El treball multidisciplinari de l’artista és una reflexió obsessiva sobre l’aïllament, la pulsió eròtica i el desig, a través d’un destil·lat llenguatge d’herència minimalista i conceptual que situa a la representació de la figura humana en l’epicentre de la seva problemàtica. Les seves obres obsessives i inquietants es poden entendre com a dispositius de solitud, on està present la urgència de «parlar des de la impossibilitat de la parla», tractant de trobar figures i imatges per a un temps trasbalsat. Bernardí Roig articula un llenguatge visual de caràcter figuratiu a partir del qual explora l’individu i les seves obsessions i desitjos, construeix relats que ens enfronten a la incomunicació o al pas el temps, entre altres temes, i en els quals inclou referències procedents de la literatura, la mitologia, el teatre, el cinema i les arts visuals.