Campos magnéticos.
Escritos de arte y política
Presentació del llibre a càrrec de Manuel Borja-Villel
- Dia: 24 de setembre de 2021
- Hora: 19.00 h
- Espai: Auditori
- Activitat gratuïta amb inscripció prèvia i places limitades
Manuel Borja-Villel presenta l’assaig Campos magnéticos. Escritos de arte y política, editat per Arcàdia editorial. Aquesta trobada literària forma part del programa públic «Llegim juntxs la contemporaneïtat», en qual apel·lam a la reflexió col·lectiva al voltant de qüestions que travessen no només l’art contemporani sino diverses problemàtiques del nostre temps.
Amb un format de cicle de presentacions, a #LlegimJuntxs presenta novetats editorials i publicacions recents amb la presència dels autors i autores, per obrir el debat al públic i poder compartir visions sobre els plantejaments proposats. Una vegada finalitzada la presentació, els escriptors i les escriptores signaran exemplars dels llibres.
Presenta: Luisa Espino, cap de la secció d’art de la revista El Cultural
Sinopsi: Art i política són àmbits fortament interconnectats, s’atrauen i es repel·len, dibuixen continuïtats i provoquen ruptures, i els assajos recollits en aquest volum estan subjectes a la tensió entre aquestes forces.
Ja sigui com a reflexió sobre la condició contemporània, sobre la pràctica artística o sobre els límits i la potencialitat del museu, cadascun dels escrits està situat en el temps i l’espai, i tots ells reflecteixen la trajectòria intel·lectual de Manuel Borja-Villel al capdavant d’importants institucions museístiques, així com algunes de les seves inquietuds curatorials com a responsable de nombroses exposicions i programes públics al llarg dels últims trenta anys.
Defensor de la hibridació i el transvasament de sabers davant de la compartimentació estanca del coneixement i la seva forma d’organització, aquest llibre aposta per la investigació extradisciplinar i la interrelació de múltiples camps. I és, sobretot, una invitació a reflexionar sobre l’art, les seves organitzacions i els seus actors.
Manuel Borja-Villel. Es va llicenciar en Història de l’Art a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València el 1980. El 1981-1982 va ser Special Student a la Yale University. El 1981-1983 va rebre una beca Fulbright. El 1987 va rebre un Master of Philosophy del Departament d’Història de l’Art de la City University of New York. El 1988-1989 va obtenir la beca Kress Foundation Fellowship per a Història de l’Art i, el 1989, el Philosophy Doctor en el Departament d’Història de l’Art de la Graduate School de la City University de Nova York.
Va ser director de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seva inauguració, al juny de 1990, fins a juliol de 1998. En aquesta fundació va organitzar exposicions com Els límits del museu i La ciutat de la gent, així com mostres d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krzysztof Wodiczko, entre d’altres.
Des del mes de juliol de 1998 fins a gener de 2008, va ser director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Entre les exposicions que va presentar al MACBA destaquen les dedicades a Vito Acconci, El Lissitzky, Öyvind Fahlström, Peter Fischli & David Weiss, Robert Frank, David Goldblatt, Luís Gordillo, Raymond Hains, Richard Hamilton, William Kentridge, Perejaume, Michelangelo Pistoletto, Gerhard Richter, Martha Rosler, Antoni Tàpies, entre d’altres. Algunes exposicions de tesi que hi va organitzar són: Antagonismos. Casos de estudio; Campos de fuerzas; Arte y Utopía. La acción restringida; Un teatro sin teatro i Bajo la bomba. El jazz de la guerra de imágenes transatlántica. 1946-1956.
Des de gener de 2008 és director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Al costat de la recerca de noves formes d’institucionalitat, una part important del seu programa al Museu Reina Sofia se centra en el desenvolupament i la reorganització de la col·lecció, canviant el mètode de presentació de les obres. Entre les darreres exposicions que ha programat destaquen: Mario Merz. El tiempo es mudo (2019), Poéticas de la democracia. Imágenes y contraimágenes de la transición (2018), Dadá ruso. 1914-1924 (2018), Piedad y el terror en Picasso. Camino a Guernica (2017), Lee Lozano. Forzar la máquina (2017), Marcel Broodthaers. Una retrospectiva (2016), Ficciones y territorios, arte para pensar la nueva razón del mundo (2016), Aún no. Sobre la reinvención del documental y la crítica del modernismo (2015), Un saber realmente útil (2014) y Playgrounds. Reinventar la plaza, (2014), entre moltes altres.