Conferència Pintar després del progrés a càrrec de Miquel Mont

• Dia: 14 de maig
• Hora: 19h
• Espai: Auditori
• Activitat gratuïta amb inscripció prèvia

Des d’Es Baluard Museu i dins del cicle «Pensar la pintura» programam una nova trobada per reflexionar sobre la pràctica pictòrica i els seus processos, a través de l’obra de l’artista Miquel Mont.

El creador ens oferirà un recorregut transversal per la seva trajectòria, plantejat com una reflexió oberta sobre la seva manera d’entendre la pintura, en diferents sèries paral·leles, sense jerarquies ni preferències d’estil. Tot això ho concep pràcticament a partir dels gestos manuals i els actes plàstics que construeixen les seves obres, a més d’incorporar el context que constitueixen les exposicions.

Mont abordarà nocions que han modificat profundament la nostra manera de percebre la pintura, com ara «imatge» o «dispositiu» per evocar les idees que la sustenten. La pintura és cosa mentale segons la famosa sentència de Leonardo, que cobra un particular relleu a la nostra època, en què les imatges són omnipresents. Aquestes circulen avui en un flux incessant, millorades quan no generades directament per algoritmes. Se’ns imposen també com a vehicles perfectes de la mercantilització generalitzada pròpia de la nostra economia neoliberal, alhora que desenvolupen una relació cada cop més complexa amb la veritat de les representacions.

Aquesta conferència es vincula al conjunt de propostes expositives que sota el títol de «Nachleben. La pintura com a art conceptual» volen contribuir a la comprensió de la història de l’art recent i indagar en allò intrínsec de la pintura, a partir d’algunes de les seves vicissituds o derives. En el seu primer capítol, «Nachleben» inclou l’obra de Miquel Mont.

Miquel Mont (Barcelona, ​​1963) Es trasllada a París, ciutat on treballa i resideix des de llavors. I és des d’aquí i fins als anys 90 que les seves obres es converteixen en objectes tridimensionals. El seu treball se centra en l’exploració del tractament de la pintura des d’un punt de vista formal, sobretot pel que fa a l’espai i a la seva tridimensionalitat. Els materials industrials es presenten despullats, evidenciant-ne la rudesa i l’economia de mitjans que caracteritza l’obra de l’artista. El metacrilat o la fusta es converteixen en eines per potenciar la presència del color a la pintura, sovint a través de superfícies monocromes que trenquen els marcs de presentació per expandir-se i dialogar amb l’espai on es presenten.

Ha exposat al Centre d’Art la Panera, de Lleida; a França, en espais com la Galeria Aline Vidal o el FRAC Alsace; però també a Àustria. En la mateixa línia podem trobar les seves obres a nombroses col·leccions, com la Col·lecció La Caixa, el Museu de Belles d’Arts d’Àlaba o el Mumok. El 2015, la Fundació Suñol li va dedicar l’exposició ‘Mai és suficient’.