El cinema en creixement

Dins el programa «Es Baluard Image Research», Isaki Lacuesta impartirà la master class titulada «El cinema en creixement».

Aquesta master class té l’objectiu d’ajudar a aprofundir en la descodificació de la imatge en moviment i la seva relació amb l’art contemporani. S’articula com una sessió intensiva que girarà sobre els següents conceptes:

«El cinema en creixement: La sessió tractarà sobre el diàleg constant del cinema amb altres disciplines, ja que el cinema és un art impur per (i com la pròpia) naturalesa. Plantejarem com la creació cinematogràfica es pot abordar d’infinites maneres, a partir de l’exposició de treballs propis que ara mateix estan en ple procés de construcció: llargmetratges, instal·lacions, sèries… Algú calculà en el seu dia que el mètode de composició dodecafònica permetia barrejar les notes de l’escala de 479.001.600 formes diferents. Per sort, ningú ha estat capaç de calcular encara de quantes maneres cinematogràfiques podem seguir barrejant imatges i sons».

Aquest creador ha estat estat sempre molt proper a diferents projectes i creadors del món de l’art com els referits a Cravan, Barceló, Perejaume, Tàpies, Cesc Gelabert, o els arquitectes RCR. Des de 2007 a més ha col·laborat amb diferents museus i centres com amb el projecte Miradas al Límite del Artium, on s’exploraven les fronteres del llenguatge audiovisual i els nous camins de l’expressió cinematogràfica.

Biografia  

Isaki Lacuesta (Girona, 1975). Les seves pel·lícules més recents són Murieron por encima de sus posibilidades, rodada en cooperativa, i el díptic filmat a l’Àfrica, Los pasos dobles i El cuaderno de barro, amb les quals va obtenir respectivament la Concha d’Or del Festival de Cinema de Sant Sebastià i la medalla d’Or al millor documental televisiu al Festival de cinema de Biarritz.

Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals de cinema de tot el món i a centres artístics com el MOMA de Nova York, el CCCB de Barcelona o La Casa Encendida de Madrid, sent objecte de retrospectives a la National Gallery de Washington (2013), el Festival de Cinema de Cali (Colòmbia), Festival dei Poppoli (Itàlia), Festival de Tubingen (Alemanya), Festival de Cinema Espanyol de Tolosa (França), Festival de Màlaga, festival Ibn Arabi, Canarias Mediafest (Espanya).

Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.

El seu primer llargmetratge, Cravan vs Cravan (2002), va ser premiat en diversos festivals internacionals. La crítica espanyola el va reconèixer com la millor òpera prima de l’any, amb el Premi Sant Jordi RNE i, entre d’altres premis, va rebre al Festival Internacional de Cinema de Sitges els guardons al Millor Director Revelació i el del Públic a la Millor Pel·lícula. La leyenda del tiempo (2006) es va presentar a la secció oficial del Festival de Rotterdam i s’ha convertit en un referent del nou cinema espanyol. Los condenados (2009), la seva primera pel·lícula estrictament de ficció, va rebre el premi FIPRESCI al festival de cinema de Sant Sebastià.

Compartir
Categories
Educació
Etiquetes
-
1 d'octubre de 2015 → 1 d'octubre de 2015