FIVA

FIVA és el Festival Internacional de Videoarte, que forma part del FES d’Es Baluard, es desenvolupa anualment des de l’any 2011 a Buenos Aires, Argentina. El Festival  té com a objetiu difondre la pràctica artística audiovisual en el format del vídeo art, beneficiant així la producció dels realitzadors. A més, proposa divulgar llenguatges contemporanis per contribuir a solucionar la bretxa existent entre la producció artística actual i el públic en general.

El festival es planteja, des del seu origen, la necessitat de generar la circulació de les obres seleccionades més enllà de l’àmbit de la ciutat de Buenos Aires. La difusió té abast tant nacional com internacional. En l’edició de 2017 s’han presentat a concurs 647 obres de 631 artistes de 57 països dels 5 continents. FIVA va consolidant la seva posició en el calendari anual de festivals internacionals de vídeo art.

FIVA va comptar, a partir de 2012, amb el suport de l’INCAA (Instituto Nacional de Cinematografía y Artes Audiovisuales) que es manté fins avui.

Jurat: Valentina Montero Peña (Xile), Antonio Weinrichter López (Espanya) i Rodrigo Alonso (Argentina).

Primer Premi: “AuxiliaryMirrors” de Sanaz Sohrabi (Iran). És un vídeo-assaig sobre l’status de la imatge, la seva materialitat i el que és latent en la narrativa, que pot fer-se visible o no. En altres paraules, el que és visible i dins el marc es converteix en equivalent al que falta. AuxiliaryMirrors mira les imatges, no com a mera reflexió o representació, sino més aviat com a objetes i materials propis. Estructurat com a assaig, iuxtaposa i remodel·la quatre conjunts d’imatges amb la finalitat de teixir-los a través de les seves estructures comunes, cosa que els permet existir com a part d’un tot continu.

Segon Premi: “Cómo hacer llover” d’Edgar Endress (Xile). El vídeo s’estructura en torn a la creença entre els quetxues, que per a provocar la pluja, de vegades és necessari anar a una “pacheta” (cim alt) i cremar fems de yama. El vídeo és una exploració poètica de la lluita en curs de l’home als Andes, confrontant les forces de la natura, també les runes del sistema colonial espanyol que actuen com a recordatori d’un instrument de control imposat sobre la forma de vida dels grups indígenes en el lloc. Cómo hacer llover és un intent d’amalgamar una poètica narrativa de la vida qutiodina i la interrelació amb la natura, el treball i la memòria.

Tercer Premi: “Campo” Berio Molina (Espanya). Campo és un espai on es fa sensible una realitat. Una zona on interactuen tres elements (micròfon, cos i amplificador) fent sensibles les seves relacions estètiques. Campo és el lloc on els elements mostren els fenòmens estètics derivats de la seva relació. Com a resultat de la interacció es produeixen una sèrie d’accions que s’ordenanen en dos blocs.

Mencions:“El umbral de cristal” d’Ana Rodríguez León (Espanya); “2Rabbits” de Kristina Frank i MerviKekarainen (Suècia); “Paisaje para una persona” de Florencia Levy (Argentina).