I-CorDes - Primera sessió: Moviments fronterers

• Dia: 14 de novembre de 2020
• Hora: 11:00h a 21:00h
• Espai: Aljub
• Activitat de pagament (5€) amb inscripció prèvia  i places limitades
• Totes les dinàmiques que es desenvolupen durant l’activitat compleixen amb les recomanacions sanitàries establertes

Es Baluard Museu i la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears inicien la primera sessió d’I-CorDes, Institut de Corpologies Deslocalitzades, un nou programa públic que pretén retornar els cossos al centre, reafirmar la seva posició presencial en l’espai, en l’entorn, en un moment en què han estat relegats a la reclusió i al no contacte. La sessió comptarà amb una part teòrica i una pràctica, a més d’una sonora, conduïdes respectivament per Óscar Cornago, Catalina Carrasco i Kiko Barrenengoa.

PROGRAMA

• 11:00h-14:00h «Les sustitutes: ejercicios teórico-prácticos sobre la condición fantasmal de los cuerpos». Sessió teòrica a càrrec d’Óscar Cornago.

La revisió crítica del relat de la modernitat ens obliga a replantejar el punt de partida formulat per Goethe en el Faust al començament del Romanticisme: «Al principi va ser l’acció». La paraula semblava quedar destronada en benefici de l’acció com a motor de la història i celebració de la dimensió sensorial i física de la subjectivitat. El balanç que podem fer dos segles més tard d’aquesta professió de fe és bastant incert. Funcionaris, turistes i refugiats es revelen com els tres grans models de comunitats fantasmals o anti-comunitats per seguir pensant la nostra condició pública i sentits de pertinença. A partir d’aquí i amb ajuda d’un mapa d’idees al voltant de el cos, les absències, la necessitat de fer i els espectres de la cosa pública, aquest taller es presenta com un exercici d’iniciació en les potències dels mitjans i dels cossos.

El següent rés de Sant Giorgio Agamben, extret de la quarta part de l’Homo sacer, dedicada a l’ús dels cossos, il·luminarà el nostre recorregut: Tot ús és primer, ús d’un mateix, per entrar en relació d’ús primer he d’estar afectat de constituir-me jo mateix com allò del que es fa ús. Si la hipòtesi d’un lloc constitutiu entre esclavitud i tècnica és correcta no ens ha de sorprendre que la hipertròfia dels dispositius tecnològics hagi acabat per produir una forma d’esclavitud nova i sense precedents. Avui el problema ontològic-polític fonamental no és l’obra sinó el des-obrament, no la recerca febril i incessant d’una nova operativitat sinó l’exhibició del buit permanent que la màquina de la cultura occidental guarda en el seu centre.

• 14:00h-16:00h Pausa dinar
• 16:00h-19:30h/19:30h-21:00h «Moviments fronterers». Sessió pràctica i sessió sonora conjuntes a càrrec de Catalina Carrasco i Kiko Barrenengoa

La sessió constarà de dos blocs:

1. El cos orgànic, un contenidor fisiològic ple d’informació. Visualització, contemplació, escolta, ressonància, sonoritat-veu, moviment.
2. El cos en comunitat. Relació, exposició, ús, utilitat, espai, compartir-no compartir.

Transcórrer en un espai on el temps s’allibera de la seva limitació, on poden ocórrer esdeveniments sense expectació, on les limitacions ens omplen d’informació i riquesa. Cossos i éssers que deixen d’imposar, d’imposar-se i accepten el sentir, accepten un espai intern i extern que s’obre a l’abisme. La limitació com una frontera, la frontera com un lloc d’espera per sentir i escoltar. Un lloc de trobada, un lloc de pas cap a un altre espai, temps, estat, pell. Romandre i creuar límits visibles i no visibles. Escoltar, acceptar, exposar, transformar, evolucionar. Abordar cossos dansaires recorrent camins per trobar-se amb si mateix i amb els altres cossos en comunitat. Presència, escolta, alliberament, força i acció.

BIOGRAFIES

Óscar Cornago

És investigador de el Centre de Ciències Humanes i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Madrid. Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Madrid en Filologia Hispànica amb una tesi sobre les transformacions teatrals en els anys seixanta i setanta, del que es van derivar els llibres Discurso teórico y puesta en escena en los años sesenta. La encrucijada de los realismos (Madrid, CSIC, 2000) y La vanguardia teatral en España (1965-1975): del ritual al juego (Madrid, Visor, 2000).

Va desenvolupar una línia d’investigació al voltant de el concepte de teatralitat com a paradigma estètic de la modernitat, també en anàlisi comparada i teoria dels mitjans prenent com a base la perspectiva de la performativitat. Ha publicat Resistir en la era de los medios. Estrategias performativas en literatura, teatro, cine y televisión  (Madrid/Frankfurt, Iberoamericana/Vervuert, 2005). Políticas de la palabra, Éticas del cuerpo o Acercamientos a lo real. El seu darrer llibre va ser Ensayos de teoría escénica. Teatralidad, público y democracia (Madrid, Abada, 2015).

Catalina Carrasco

És llicenciada en Dansa Contemporània per la Universitat de Miguel Hernández d’Elx. Treballa com a ballarina, coreògrafa i performer. El punt de partida en la seva pràctica artística és la investigació del moviment, la recerca de l’essencial i la transformació del cos. El 2012 va fundar la companyia Baal amb Gaspar Morey. Carrasco és el motor artístic de Baal des d’on llança una peculiar mirada cap a la dansa, deslligada de convencionalismes per articular un llenguatge propi, sempre buscant com establir nous diàlegs amb el públic i la tecnologia.

Entre les seves creacions es compten Travelling to Nowhere, Crotch, MiraMiró i Ginoide. La primera guanyà el premi CENIT 2014 al millor espectacle d’investigació teatral. A Ginoide,  un projecte de dansa-performance analitza l’efecte que la societat neoliberal té sobre els nostres cossos i la representació performativa d’aquests cossos en referència al gènere i a les relacions personals. És una reflexió sobre la identitat digital a les relacions de parella. Baal ha estat seleccionada per al circuit de la Xarxa de Teatres Alternatius i AECID, i ha girat per Espanya, Alemanya, França, Grècia, Hongria, Finlàndia, Suècia, Mèxic, Turquia i Corea.

Kiko Barrenengoa Loma-Osorio

És músic autodidacta, d’influències eclèctiques i amb una inquietud per l’experimentació. Com a compositor ha treballat els darrers anys en bandes sonores per a documentals com El temps i les coses, Toni Catany, Dibuixant Max i per a obres escèniques com Las hermanas Verán, Ginoide, Hexe, a més d’altres projectes de creació i acompanyament com: Exposició permanent taller Joan Miró, Duo de corda Fénix. El 2018 publica el poemari «Alrededor» i dirigeix el 2020 la performance Test. En els últims anys manté una relació artística recíproca amb Catalina Carrasco i la companyia Baal, ideant i component la part sonora per a espectacles com MiraMiró.