I-CorDes - Novena sessió:
ANIMAS - ANIMA – ANIMUS

• Dia: 4 de març
• 11:00 h – 19:00 h (amb una pausa per menjar per compte propi)
• Espai: Aljub
• Activitat de pagament (5 €) amb inscripció prèvia i places limitades
• Les persones inscrites hauran de vestir roba còmoda que es pugui tacar, un petit objecte personal relacionat amb el propi cos o el d’algú, i un tros de tela gran o una manta de qualsevol teixit

La novena sessió d’«I-CorDes. Institut de Corpologies Deslocalitzades» arriba amb un programa ideat i conduït per Rocío Molina, Niño de Elche i Xesc Reina.

“Tot cos necessita un buf aliè per sobreviure. Des de la proximitat, un aire es converteix en càlida precaució i el mateix aire una mica més allunyat pot suposar el fresc alleujament davant del que és ardent. Aquest principi vital travessa la història de tots els cossos. Allò corporal davant allò incorpori, l’esperit i la carn, l’ànima dels vius davant l’ànima dels morts i entre ells, el cos. Una zona fronterera en constant metamorfosi on la psique exerceix com a font de consciència i intel·ligència humana. I és que pensar també forma part de la història dels músculs, els ossos, la pell i les vísceres, la idea d’un animus –com a seu del pensament– mullat de sang, greixos, suor, saliva o llàgrimes. Tot això compon una simfonia de regs i fonts en contínua circulació sonora. Hi ha cossos danyats, mutilats, deformes i fins i tot inerts però sempre en moviment”. Així ens introdueixen a ANIMAS – ANIMA – ANIMUS, la jornada immersiva que proposen a Es Baluard Museu, el trio format per la bailaora i creadora Rocío Molina al costat de l’exflamenc indisciplinar Niño de Elche i el xarcuter híbrid Xesc Reina.

Tots tres fan de la seva cita un espai comú per a desenvolupar diferents interessos compartits en el marc de «I-CorDes. Institut de Corpologies Deslocalitzades». Una trobada que suposa endinsar-se o acostar-se a l’altra, escoltar el que hi passa, ensumar el que s’hi cou per reconèixer-se més enllà de la teva fortificació. En aquesta reunió res sobra, tot serà resignificat com en l’art del flamenc i la xarcuteria, on allò petit, allò íntim, allò que relegam a allò residual, són part important per seguir entenent el que ens conforma. El cos teòric juntament amb el cos físic seran part central de la pràctica. Les tècniques que construeixen les diferents disciplines que es donaran cita, serviran com a base d’un corpus de materials amb què es desenvoluparà un repertori variat d’accions sensorials. En definitiva, un interès per conservar les afinitats mútues, les que ens uneixen a través de les diferents identitats.

PROGRAMA

La jornada s’estructurarà en dues parts: una primera d’introducció més teòrica i representativa, i la segona més performativa, en funció de com es mogui la massa del grup, la carn més aviat.

BIOGRAFIES

Rocío Molina és coreògrafa i bailaora iconoclasta. Ha encunyat un llenguatge propi fonamentat en la tradició reinventada d’un flamenc que respecta les seves essències i s’abraça a les avantguardes. Premi Nacional de Dansa l’any 2010, Premi Max 2017 (Millor intèrpret de dansa; Millor coreografia per a Caída del Cielo), i el 2015 millor coreografia per Bosque Ardora, Premi especial dels Dance National British Awards el 2016, Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2022 i Medalla d’Or de les Arts 2022, Molina és una de les artistes espanyoles actuals amb més projecció internacional. Les seves peces (Entre paredes, El eterno retorno, Turquesa como el limón, Almario, Por el decir de la gente, Oro viejo, Cuando las piedras vuelen, Vinática, Danzaora y Vinática, Afectos, Bosque Ardora, Caída del Cielo, Grito Pelao, Trilogía para la guitarra i Carnación) s’han pogut veure en importants escenaris de tot el món (Festival d’Avignon; Barbican Center – Londres; Bunkamura – Tòquio; Esplanade – Singapur; City Center – Nova York; Teatre Espanyol – Madrid; Teatre Nacional de Taiwan; etc.) i són reconegudes per crítica i públic com a esdeveniments escènics singulars en què conviuen el virtuosisme tècnic, la investigació formal i la bellesa visual.

Niño de Elche és un artista indisciplinar i exflamenc que ha sabut unir en les diferents propostes artístiques gèneres com el flamenc, la lliure improvisació, el krautrock o les músiques electròniques, electroacústiques o contemporànies juntament amb la poesia, la performance, la dansa o el teatre. A més dels seus tretze treballs discogràfics compta amb quatre llibres publicats. Ha col·laborat amb artistes com Angélica Liddell, Rosalía, Ernesto Artillo, Maria Muñoz, Rocío Molina, Raül Refree o C. Tangana, entre d’altres. Va ser un dels artistes espanyols convidats a Documenta 14 sota la proposta «La farsa monea» juntament amb els artistes Pedro G. Romero i Israel Galván. Va protagonitzar la pel·lícula «Niños somos todos» del director Sergi Cameron i els cineastes Marc Sempere i Leire Apellániz van realitzar «Canto cósmico» pel·lícula a partir de la seva vida i obra. Per a la Col·lecció del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía va desenvolupar Auto Sacramental Invisible, una representación sonora a partir de Val del Omar.

Xesc Reina és mestre xarcuter, creador de sabors i agitador del –de vegades immobilista– món dels embotits. Des de l’abril del 2015 vesteix la jaqueta de Can Company i combina la seva imaginació amb la tradició mallorquina més arrelada. Artesania i creativitat es donen la mà per crear receptes tan impossibles com senzilles, saboroses i sinceres. A l’empara de Can Company, conserva i respecta la cultura alhora que redescobreix productes i sabors: alguns oblidats, altres per revelar. Investiga la història de la cuina mallorquina i intenta tornar-la a explicar amb altres paraules però amb la mateixa essència. Xesc practica una cuina gamberra, cridanera i per moments delirant. La seva xarcuteria creativa s’ha atrevit, amb èxit, a esbudellar i posar color al porc negre de l’illa de Mallorca.