L’apertura de la llar

Proposta de mediació per a públic adult pensada com acompanyament a la visita de l’exposició «Ana Vieira. La llar i la fugida». A partir de la identificació dels principals temes que tracta l’exposició vos proposam un conjunt de reflexions i lectures per tal d’interpel·lar-nos al respecte, així com possibilitats d’accions a realitzar en relació a l’obra de Vieira.

«Cuando las ideas y los afectos confluyen, las ideas adquieren poder». Chantal Mouffe

«Penso que la societat en general és força masclista, sigui on sigui. Als grans centres, on està més disfressada, o als marges, on és transparent. Els aspectes en què puc criticar les dones són el fet que no reivindiquen la seva majoria d’edat, sigui la que sigui, i no afirmen la seva «diferència» i la seva capacitat d’aprofundir més en si mateixes». Ana Vieira

L’exposició d’Ana Vieira evidencia una concepció de la llar complexa, multidimensional i àmplia, que va des d’aspectes vinculats al gaudi de l’experiència quotidiana fins a la vivència de l’espai domèstic en el seu espectre més problemàtic, com a lloc de rutina, d’obligació i de treball, tots ells temes travessats inevitablement pel gènere, i que han estat àmpliament abordats des dels feminismes i el pensament contemporani.

Així com Vieira utilitza el text en algunes de les seves obres, vos volem compartir a continuació algunes cites d’escriptores i pensadores que han tractat la vivència de la llar des d’una perspectiva crítica i reivindicativa.

«La realidad no me impresiona. Yo sólo creo en la embriaguez, en el éxtasis, y cuando la vida ordinaria me atormenta, escapo, de una manera u otra. No más paredes». Anaïs Nin

«Casadas contra su voluntad, encerradas en un cuarto, y con una sola tarea, ¿cómo podría el dramaturgo hacer de ellas una semblanza completa, interesante y verídica? No quedaba otro intérprete que el amor». Virginia Wolf, Una habitación propia.

«Ninguna mujer tiene un orgasmo abrillantando el suelo de la cocina». Betty Friedan

«El que passa a casa teva, la relació que estableixes amb els teus fills o amb la parella, també és política, fins i tot les nostres relacions sexuals i amoroses i, per tant, aquest espai també ha de ser pensat, qüestionat, capgirat d’arrel». Laura Llevadot

«La cotidianeidad de las relaciones sociales de género —desde el trabajo doméstico y de cuidado, los empleos precarios y la dependencia económica, hasta la violencia sexual y la exclusión de las mujeres de los centros del poder político y cultural— ha adquirido una significación nueva a través del feminismo a medida que éste la ha rescatado del reino de lo «dado por supuesto» para  interrogarla y desafiarla. Lo personal, con sus cualidades profundamente concretas pero aun así esquivas y sus múltiples contradicciones, adquirió nuevos significados con el lema de «lo personal es político» a medida que los grupos de concienciación ofrecían los espacios para explorar las experiencias individuales, los sentimientos personales y la propia concepción de las mujeres de sus vidas cotidianas. Como ha señalado Teresa de Lauretis, esta original perspectiva feminista revelaba la existencia de «una relación, por muy compleja que pueda ser, entre socialidad y subjetividad, entre lenguaje y conciencia, y entre instituciones e individuos…». Avtar Brah (2004). Diferencia, diversidad y diferenciación. Madrid: Traficantes de sueños, p.121.

Vos han interessat aquestes cites? Podeu consultar-ne algunes més aquí.

A diferència del caràcter concís i directe que és propi de qualsevol cita, gran part del treball d’Ana Vieira es caracteritza per ser subtil, poètic i per jugar amb tot un seguit de capes, juxtaposicions i vels que deixen intuir o albirar allò que sovint roman ocult o invisible quan pensem en la casa, i que transcendeix el seu espai físic i tangible.

Les serigrafies realitzades entre 1973 i 1976, així com algunes de les fotografies intervingudes (1973-1978) en són un clar exemple; aquí l’artista juxtaposa elements evidents de la quotidianitat domèstica amb escenaris i situacions de l’exterior que són projeccions de futur i que representen els seus desitjos de llibertat. Cal no oblidar però que, com es deixa entreveure a Projecto Ocultação/Desocultação, la casa també és per Ana Vieira un espai de gaudi i de projecció de desitjos.

Després de visitar l’exposició i posar atenció a les qüestions que vos hem compartit vos llançam les següents propostes:

• Penseu i feu-nos arribar cites que parlin sobre el tema de la casa; que reflecteixin la dimensió més conflictiva que les persones tenim amb la llar (feines invisibilitzades, cures, càrregues, etc.). Si ho preferiu també poden ser frases vostres. Podeu acompanyar el text d’alguna imatge si ho trobau escaient.
• Mostrau-nos aquells aspectes menys visibles, menys tangibles, més interiors i subjectius de les vostres llars; aquells que són menys literals, que romanen ocults i que, més que fer ressò de la realitat més immediata, són anhels que es projecten cap al futur. Ho podeu fer com Vieira, a partir de la intervenció de fotografies de casa vostra, o com considereu més oportú.
• Vos proposam que, seguint en la línia de Projecto Ocultação/Desocultação, representeu el plaer i el desig a les vostres llars. Fotografieu espais, amb protagonistes o sense, que ens facin intuir com viviu el vostre espai privat. Us podeu ajudar de text si voleu, igual que fa l’artista en obres com aquesta.

Si vos heu animat a realitzar alguna de les propostes ens les podeu compartir a noufuturdesdecasa@esbaluard.org