• Arxiu Casal de Barri Puig de Sant Pere

Memòria del lloc

Procés de recerca en el marc de l’exposició #MemoriaEsBaluard

Aprofundeix en la història del context físic immediat al baluard de Sant Pere amb aquest recopilatori testimonial de persones veïnes o vinculades als barris pròxims al Museu. El recull de veus que posam a l’abast de la ciutadania presenta una història encara viva d’una de les zones més emblemàtiques de Palma.

Les entrevistes realitzades permeten conèixer diversos aspectes del nostre context històric més proper, com ara la transformació del barri, l’ús que tengué el quarter, anècdotes de l’època de la Guerra Civil o l’explosió de 1963, que va enderrocar part de la murada, a més de reflexions sobre la situació actual del barri i el canvi en les maneres de viure i de relacionar-se en la societat actual enfront de perills externs.

Així doncs, sumam a aquesta exposició les vivències i reflexions de persones que han format part d’un barri que sempre ha actuat com a frontissa entre allò nostre i allò aliè.

Testimonis

Manuel Aguilera
Periodista i historiador

Arxiu família Fuster Sureda

[Manuel Aguilera llegint una carta manuscrita de Gabriel Fuster Mayans a la seva al·lota, des del quarter militar de Sant Pere, el 29 de juliol de 1936]. «En el fondo reconozco que de continuar esto mucho tiempo si salimos con vida nos volveremos locos o neuróticos, estos momentos le cambian a uno para toda la vida uno se vuelve indiferente y al mismo tiempo optimista y quedarse tan tranquilo, cuando hayas visto la muerte de cerca comprenderás lo que te digo, uno llega a acostumbrarse al peligro de tal modo que donde no lo hay es terriblemente aburrido [sic]».

Francisco Besalduch
Antic veí del barri

OrtofotosAMS 1956-1957 CC-BY 4.0 scne.es

«La gent a vegades perd el nord quan sent la sirena […] Normalment, un refugi ha de tenir dos carrers, és a dir, dues sortides. I a vegades es feien les sortides tan a prop l’una de l’altra que si per desgràcia hi hagués pegat una bomba, idò hi haguéssim quedat enterrats tots».

Maria Bonnín i Antònia Andani
Activistes veïnals

Arxiu Casal de Barri Puig de Sant Pere

«Per a nosaltres era una plaça singular. No n’hi havia d’altra, de plaça de terra […] Vàrem lluitar molt conscientment, perquè aquell patrimoni és de tots».

Gabriel Bosch
Cap d’obres a càrrec de la construcció d’Es Baluard Museu

Arxiu Gabriel Bosch

«Quan vàrem entrar dins l’aljub, bé, tothom va quedar sorprès del que havíem trobat […] Això devia estar mig abandonat i ho aprofitaven per tirar-hi tot el que els sobrava, o quan havien robat alguna cosa, la tiraven per allà […] Hi havia grafits dels soldats, que es devien despenjar per una corda al pou i hi havien pintat el seu nom i l’any».

Paquita Capó i Toni Brotons
Antics propietaris del bar Can Martí, juntament amb Pedro Brotons i M. Antonia Martínez

Arxiu família Brotons Capó

«Un barri pescador, de gent treballadora. Hi havia fusters, hi havia tapissers, joieries, carnisseria de cavall; carnisseries de carn, n’hi havia tres. Hi havia molts negocis petits».

Aurora Espina
Presidenta Associació de Veïns Puig de Sant Pere

Fotografia: Joan Riutort

«Va sorgir un moviment perquè les cases que es reformaven aquí […] fossin per a les persones que han viscut al barri més de cinc anys […] És el que volíem mantenir; un barri unit, un barri de poble, on tothom es coneix, tothom s’ajuda, tothom… I això és el que nosaltres volíem aconseguir, l’associació de veïns».

Bartomeu Fiol
Investigador especialista en refugis antiaeris

Arxiu Bartomeu Fiol

«Hi ha gent que em demana com eren aquests refugis, i se sorprenen de saber que bàsicament eren molt senzills; no hi havia cap sala de reunió, era una galeria molt senzilla i estreta».

Lourdes García
Perruquera del barri

Fotografia: Joan Riutort

«Jo encara tenc clientes que eren jovenetes quan venien a la primera perruquera».

Baltasar Juan i Maria Jaume
Veïns del barri

Arxiu Joana Roca

[Referint-se al baluard de Sant Pere] «De grans, fèiem les carrosses dels reis allà dedins, perquè era molt gran».

Jaume Llabrés
Historiador

Arxiu Jaume Llabrés

«A la fonda La Paloma hi anaven molts de soldats. Perquè era una fonda típica de postguerra. Es feien menjars populars i contundents i barats. Perquè la clientela era gent molt humil. En aquesta època hi havia bastanta gana. La gent, el que volia era omplir-se».

Micaela Llull
Veïna del barri i metgessa de família

Fotografia: Joan Riutort

«Les grans murades les feim nosaltres mateixos, tal com vivim. I, a més, no es potencien molt els grans espais de convivència […] El problema és que no hi ha molta participació, no es participa. No es pot donar la culpa a ningú, perquè… Perquè és així […] Hi ha un individualisme molt important».

Joan March
Veí del barri i farmacèutic

Fotografia: Joan Riutort

«És una barriada que té un parell d’epidèmies al final del segle XIX […] Les epidèmies neixen allà, perquè venen mariners de fora, hi ha algun contagiat, contagien, i un dels primers llocs de Palma on hi ha una epidèmia és al Puig de Sant Pere, per tant, a aquesta zona, devora Drassanes».

Andreu Muntaner
Nascut al barri i propietari de l’Arxiu Andreu Muntaner

Arxiu Es Baluard Museu

«Els hidros petits de Pollença, dels alemanys i dels italians, baixaven cap al Jonquet i passaven per damunt el que era l’edifici de Jaume I, quasi tocant l’edifici. I passaven més baixos que el coronament de la murada i l’altura del nostre balcó. I tant és així que sortíem a veure’ls baixar».

Joana Roca
Arquitecta

Arxiu Joana Roca

«L’any 63 hi havia el Pla General de Palma i deixava fer aquí [al baluard de Sant Pere]  un edifici singular […] Volien aïllar el baluard del barri pobre i volien fer aquí [a la zona del carrer Pólvora] una zona verda, com un coixí per aïllar la zona de «règim singular» del barri pobre. Això no té tant a veure amb la defensa, sinó més aviat amb l’especulació».

Aconsellam seguir l’entrevista acompanyada de les següents imatges:

Compartir
Categories
Educació
Etiquetes
-
26 de març de 2021 → 26 de setembre de 2021