• Miriam Cahn, Hände hoch!, 2016. Oli damunt fusta, 73 x 115 cm. Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, depósito colección particular

Miriam Cahn

Recurs Obert

Oli damunt fusta de format mitjà en el qual Miriam Cahn planteja un realisme subjectiu basat en la reinterpretació de la figura femenina, tot i que elimina qualsevol signe d’identitat. L’artista ens alerta d’una situació aparentment perillosa, una composició que ja ha tractat en obres anteriors. Les mans, com ella mateixa defineix, són el seu «instrument de pensament».

Audio explicació de l’obra

Activitat

Nivell recomanat: tercer cicle d’educació primària i primer cicle d’educació secundària

A partir d’aquestes reflexions on el cos es converteix en quelcom que no ens pertany i que passa a fer un servei col·lectiu i sistemàtic, us plantejam que reflexioneu a partir de les vostres experiències. El cos canvia igual que tot, amb el pas del temps, però quan som més petits/es no en som tan conscients d’aquestes qüestions, però de sobte un dia ens hem fet grans i el cos ha canviat de forma vertiginosa. Junt amb aquestes lògiques més físiques i materials s’hi associen d’altres més identitàries, seguint les idees de Cahn. Això comporta unes relacions amb el canvi i la construcció de cada persona en si mateixa, desiguals segons el gènere i com a partir d’aquest conflicte poden aparèixer complexos.

Per tant, el focus el posarem en el complex i el consegüent rebuig que atribuïm a algunes parts del nostre cos que ens aboquen a la segmentació d’aquest i a la idea errònia de la seva objectivació. Hauríem de començar a pensar en el nostre cos com a un i únic, des de les cures col·lectives i la responsabilitat social del conjunt podríem repensar el cos com quelcom complet.

Els canvis dels quals parlàvem en el nostre cos i l’objectivació d’aquest en quelcom reproductiu, sobretot en el cas de les dones, possibilita l’aparició dels complexos i per tant la segmentació del cos. És per això que l’activitat gira entorn d’aquestes parts, peces que canvien i són discriminades per nosaltres mateixos/es.

-Proposam un diàleg amb l’alumnat sobre aquests conceptes que podem extreure de l’obra de Cahn i compartir les inquietuds individuals entorn del cos, els canvis i els complexos.

-Una vegada reconeguda la part del cos que ens acomplexa passarem a remarcar-la, ressaltar-la a l’estil de Miriam Cahn com a forma d’apoderament. És realment una part del teu cos que rebutges? Què no t’agrada? És perquè la compares? Aquí comença la primera part creativa que consistirà a fotografiar aquest segment corporal i imprimir-lo.

-Per altra banda, en relació a la idea d’associar una part del nostre cos a quelcom simbòlic, com les mans per Cahn que es converteixen en el seu «instrument de pensament», us plantejam; quina part del vostre cos us permet aconseguir alguna cosa relacionada amb una mateixa? Com us fa sentir? També la fotografiarem i imprimirem.

-Per tancar aquesta activitat, per un costat tenim la part més material i terrenal que no ens agrada, ens acomplexa i per altra aquella que ens fa ser persones úniques i concretes i que ens agrada. Tornam a les qüestions del principi on repensàvem el cos com quelcom únic i total. Deixar enrere aquesta mirada dissociada del cos és un procés complex que comporta molta feina personal de gestió, però és a partir d’aquí que us platejam que amb aquestes dues parts creeu un retrat a través de la tècnica del collage. Podeu triar altres materials per acabar-lo i mostrar-vos com a persones úniques i completes.

Biografia de l’artista

Miriam Cahn (Basilea, Suïssa, 1949) viu i treballa a Stampa (Suïssa). És una de les principals representants de la pintura suïssa contemporània i pionera del moviment feminista a la dècada dels setanta, una reivindicació desenvolupada a través del dibuix, la pel·lícula en Super 8, la performance, la fotografia, la pintura i, més tardanament, l’escriptura. Entre el 1968 i el 1975 estudià gravat a la Kunstgewerbeschule, avui Schule für Gestaltung, a la seva ciutat natal. El 1982 fou convidada a participar a la Documenta 7, Kassel, però retirà el seu treball després de manifestar el desacord amb la intervenció curatorial. A pesar de les seves actituds outsiders, l’artista ha estat guardonada amb el premi Käthe Kollwitz (1998) i el Prix Meret Oppenheim (2005).

Compartir
Categories
Educació
Etiquetes
-