• Núria Marqués, Spleen de Teheran. Poesia en prosa, 2018 (detall de l’obra). Instal·lació. Conjunt de trenta impressions damunt paper. Dimensions variables. Edició: 1/3. Cortesia de l’artista. © de l’obra, Núria Marquès, 2020
  • Vista de sala de l’exposició «Núria Marquès. Spleen de Teheran. Poesia en prosa», Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 2020. © de l’obra, Núria Marquès, 2020. Fotografia: David Bonet
  • Núria Marqués, Spleen de Teheran. Poesia en prosa, 2018 (detall de l’obra). Instal·lació. Conjunt de trenta impressions damunt paper. Dimensions variables. Edició: 1/3. Cortesia de l’artista. © de l’obra, Núria Marquès, 2020
  • Núria Marqués, Spleen de Teheran. Poesia en prosa, 2018 (detall de l’obra). Instal·lació. Conjunt de trenta impressions damunt paper. Dimensions variables. Edició: 1/3. Cortesia de l’artista. © de l’obra, Núria Marquès, 2020

Núria Marquès

Recurs Obert

Núria Marquès (Ciutadella, 1975) és una artista multidisciplinar resident a Barcelona que desenvolupa el seu treball creatiu a través de la fotografia, el dibuix, l’escultura i el vídeo. Per realitzar les seves obres parteix d’un exercici introspectiu a partir del qual abordar qüestions psicològiques comunes com l’ansietat, la por, la repressió o el desig de fogir.

Així mateix, Marquès troba en el viatge un altre important motor creatiu; la coneixença d’indrets llunyans li proporciona experiències d’encontre amb allò diferent al seu context, tant a nivell lingüístic, social, cultural, etc., que li serveixen per revisar la seva manera d’entendre i mirar el món. L’exposició «Spleen de Teheran. Poesia en Prosa» a Es Baluard Museu parteix d’aquest interès per anar a l’encontre d’allò diferent a través del viatge. En 2018, l’artista viatjà a Teheran per a realitzar una residència artística d’un mes de durada amb l’objectiu de representar la seva visió del país després d’haver viscut allà; una visió contrastada, que transcendís els tòpics, els estereotips, i les idees preconcebudes anteriors a la seva arribada, les quals s’havia format a partir d’allò que havia entès i llegit prèviament.

Marquès es volgué centrar en relatar les seves vivències en aquesta ciutat, transmetent la fascinació i el desconcert que sentia en funció del dia, des de la visió melancòlica que sempre ha caracteritzat a l’artista. Per tal de dur a terme el seu projecte desenvolupà una metodologia de recerca basada en la recopilació diària de materials i dibuixos basats en les seves experiències per la ciutat. Cada dia sortia a passejar per diferents indrets de Teheran i quan tornava al seu apartament emmagatzemava dins un sobre materials testimonials: tiquets de menjar que havia comprat, entrades de llocs que havia visitat, dibuixos d’anècdotes que li havien succeït i de la relació que ella anava teixint amb el país, amb el seu règim polític i amb la seva gent, etc. Podeu veure alguns d’aquests materials recollits a la figura 1 del document annex. Un cop transcorregut el seu mes de residència a Teheran, ja a Barcelona, Marquès obrí els sobres (un per cada dia de residència) i realitzà un pòster a partir dels materials que aquests contenien. L’exposició consta de 30 il·lustracions de l’artista, una per dia, les quals reflecteixen la seva experiència subjectiva i personal del país. Aquests treballs han estat recollits també en el desplegable.

La intenció de Núria Marquès és evocar, suscitar preguntes i convidar al públic a la reflexió. A través de les seves obres, la creadora reivindica l’oportunitat de construir una altra mirada, i allunyar-nos de la història única. Aquests cartells pretenen ser un recurs perquè l’espectador s’aproximi a l’Iran des d’una perspectiva allunyada dels tòpics imperants a occident.

Les dues obres que podeu consultar al document annex són representatives del desconeixement que podem arribar a tenir sobre països i contextos aliens, així com dels desencaixaments i friccions que experimentà l’artista un cop arribada a Teheran, quan hagué de confrontar els seus prejudicis i idees prèvies amb la complexitat i riquesa de la realitat que anava percebent i descobrint gràcies al seu dia a dia a la ciutat.

Explicació de l’obra

Activitat

Nivell recomanat: educació secundària.

Com heu pogut comprovar el viatge de Núria Marquès va estar marcat per la sorpresa al descobrir que Iran és un país ple de matisos i molt més ric i complex que el que poden representar els tòpics i els estereotips que ens arriben aquí. Vos proposam fer un exercici a la inversa del que ha realitzat l’artista; enlloc de viatjar lluny per descobrir una altra societat, vos demanam que reflexioneu sobre quins són els tòpics i els estereotips que els estrangers tenen de nosaltres i de la nostra illa, i que penseu en com us agradaria donar a conèixer el nostre context i la societat mallorquina més enllà d’aquests.

  • Quins són els típics tòpics sobre la nostra illa i el nostre context? Pensau en el menjar, els costums, el caràcter de la gent, etc.
  • Reflexionau sobre si aquestes idees sobre Mallorca i la societat i cultura mallorquines són ajustades o no a la realitat, o si són representatives 100%. Potser no tots els típics tòpics són incorrectes, però de ben segur que el nostre context ofereix una major amplitud i diversitat. Pensau per exemple en el menjar!
  • Triau algun aspecte del nostre context i/o la nostra societat que no sigui tan conegut i que vulgueu posar en valor, o bé algun típic tòpic que volgueu desmentir o contradir.
  • Així com Núria Marquès ha treballat en aquest projecte a partir de la il·lustració, utilitzau el dibuix per comunicar la vostra idea.
Compartir
Categories
Educació
Etiquetes
-