Performance:
«Envoltura, historia y síncope» d'Isabel de Naverán

• Dia: 14 de desembre
• Horari: 19 h
• Lloc: Aljub
• Activitat gratuïta amb inscripció prèvia

18 de juliol de 1936, Baiona. Després de conèixer la notícia de l’alçament, Antonia Mercé i Luque, ballarina i bailaora espanyola més coneguda com l’Argentina, en fatídica sintonia amb la Segona República, pateix una síncope i mor. Té 46 anys. Es fa fallida la història i es fa fallida l’artista. Isabel de Naverán persegueix, en estret diàleg amb les imatges, el ressò d’aquest cop, una convulsió individual que conté, de manera representativa i simbòlica, el dolor col·lectiu que s’apropava i que ha ressonat, en diferents moments i de diferents maneres, a través d’altres artistes, alguns tan aparentment allunyats com els japonesos Kazuo Ohno, que va necessitar recuperar la seva dansa cinquanta anys després d’haver-la vist ballar, Takao Kawaguchi, la bailaora Rocío Molina o l’escriptora Gertrude Stein.
«Envoltura, historia y síncope» és el nom d’una zona de recerca de llarg recorregut que Isabel de Naverán desenvolupa des del 2016 al voltant de la relació dels cossos amb la gran Història i les històries anomenades menors dels gestos i moviments en dansa.

La conferència performativa d’Isabel de Naverán s’inclou en el cicle «[Comfort (Voyeur) Control]» un programa comissariat per Tolo Cañellas, vinculat a l’exposició que revisa la col·lecció del Museu «Personae. Màscares contra la barbàrie». Hi participen un total de sis artistes i col·lectius: El Palomar, Fito Conesa, Itziar Okariz, Susy Gómez i Antoni Hervàs.

Isabel de Naverán treballa en projectes que uneixen art, coreografia contemporània i performance. En les seves recerques subjau la preocupació pel temps, des de la seva tesi doctoral entorn de la producció de temps cinematogràfic en la coreografia expandida fins als seus treballs més recents centrats en la transmissió corporal i la revisió del concepte de temps històric des de pràctiques efímeres i fugitives. En 2010 va fundar, juntament amb Beatriz Cavia, Miren Jaio i Leire Vergara, Bulegoa z/b, oficina d’art i coneixement a la qual va romandre vinculada fins a 2018. Des de 2017 treballa com a curadora d’arts en viu del departament d’activitats públiques del Museu Reina Sofia (Madrid), tasca que compagina amb la seva labor com a investigadora associada a Azkuna Zentroa (Bilbao) amb “La ola en la mente” (2021-2023), una proposta d’escriptura somàtica com a forma de curaduria.