Performance:
«Respiració oceànica» d'Itziar Okariz

• Dia: 18 de desembre de 2021
• Horari: 20.00 h
• Espai C
• Activitat gratuïta amb inscripció prèvia i places limitades.

Es Baluard Museu inicia el cicle de performance «[Comfort (Voyeur) Control]», vinculat a l’exposició «Personae. Màscares contra la barbàrie». El programa, comissariat per Tolo Cañellas, començarà amb «Respiració oceànica» de l’artista Itziar Okariz i s’estendrà a 2022, durant els mesos de vigència de la mostra.

Un total de sis artistes i col·lectius integren la proposta: Esther Ferrer i Susy Gómez, presents a la mostra, juntament amb Fito Conesa, Equipo Palomar, Antoni Hervás i Itziar Okariz.

Tots ells i elles tenen carta blanca per interpretar allò que els suggereix una obra o el conjunt que forma l’exposició, i per dialogar amb aquest entorn, generant una experiència a l’espectador. En certa manera, es busca treure’l de la seva zona de confort per convertir-lo en observador i que prengui el control, almenys durant el temps que durin les intervencions. Com que es tracta d’un cicle que es construeix de manera orgànica, pot anar mutant. Les intervencions poden deixar un rastre, fins i tot canviar d’ubicació. En definitiva, pot passar qualsevol cosa.

La primera performance del cicle és «Respiració oceànica» d’Itziar Okariz, en col·laboració amb Izar Ocariz. Aquesta obra és construïda a partir d’un cor de respiracions. Ujjayi és un tipus de respiració que s’utilitza a la pràctica del ioga. El sentit de la paraula és jo victoriós, i normalment es tradueix com a respiració oceànica perquè aquesta és la imatge que evoca. La peça té un caràcter figuratiu entre l’espai abstracte del so de la respiració i la imatge que genera, com si el signe i el sentit estiguessin separats, fracturats.

Itziar Okariz (Donostia, 1965) treballa en l’àmbit de l’acció i la performance, qüestionant les maneres de regular el llenguatge i la producció dels signes que ens defineixen. Entre els seus projectes recents s’inclouen la seva participació a Las estatuas (Fundació Museu Jorge Oteiza, Alzuza, 2020), 13 Biennal de Xangai (2020), Perforated by (pavelló espanyol de la 58a Biennal de Venècia, al costat de Sergio Prego, 2019), I Never Said Umbrella (Tabakalera, Sant Sebastià, 2018), Una construcció, és a dir, una jerarquia de moments, expressiva de cert concepte gran o petit, abstracte esotèric (CA2M, Móstoles, 2018), Itziar Okariz (Kunsthaus Baselland, Basilea, 2017) i Dream Diary (Ars Parcours, Basilea, 2017). A Izar Ocariz li agrada llegir, escriure, dibuixar i practicar karate.